ART, EDUCACIÓ I MUSEUS. PEDAGOGIA DES DE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE
XIII JORNADA DEPEDAGOGIA DE L'ART I MUSEUS
13 D'ABRIL DE 2016
Pels volts de l'any 1974, l'artista americana Judy Chicago para una magnífica taula triangular per a una dinner party que arribaría a ser, amb el devenir dels anys, l'obra emblemàtica del nou art feminista. Els plats disposats per a aquest dinner imaginari, amb formes de flors i vegetals inspirades en el sexe femení i el tovallons elegantment brodats, fan referència a dones cèlebres de les arts i la cultura de tots els temps, des de Safo a Georgia O'Keefe, des de Frida Kahlo a Virginia Wolf. Dinner party sembla voler fer justícia al gènere de l'autora, davant l'aclaparadora majoria d'homes que han copat els llocs preeminents a la història de l'art i les lletres. Una majoria que tot just fa un grapat d'anys que ha començat a ser revertida. Segles de cultura patriarcal que arriben fins a la modernitat: la primera meitat del segle XX és encara plenament arrenglerada amb els grans relats. Tot el que surt del discurs unívoc i uniformitzador de la modernitat és titllat de vernacular, folklòric o desviat. Inclosa la creativitat visual femenina: "aquí no brodem coixins!", va bramar un antipàtic Le Corbusier a la gran arquitecta i dissenyadora francesa Charlotte Perriand.
Però, en el context dels canvis socials i culturals que es produeixen a la segona meitat del segle, l'estancament dels "grans relats" deixa pas a noves narratives.
L'art i la literatura feta per dones proposa noves maneres de mirar el món. Tota una generació de critica feminista, sobre tot al context nord-americà, fa al darrer terç del segle passat dos aportacions essencials: contribuir de forma decisiva a la visibilitat de l'art i la literatura feta per dones, i proposar una relectura crítica de l'art del passat des de la perspectiva del gènere.
La nova concepció educativa del museu com a mediador ens planteja el repte de fer dialogar el discurs de la institució amb la identitat i la subjectivitat dels públics. El visitant és ara participant, les propostes artístiques s'entenen com a relacionals. La perspectiva del gènere és un dels arguments més sovintejats a la creativitat artística i al debat teòric de l'art, i un dels que donen més joc a la concepció dialògica del museu educador. A la XIII edició de les Jornades de Pedagogia de l'Art i els Museus, en línia amb la temàtica "dones i art" que és l'eix del 40è aniversari del Museu d'Art Modern de Tarragona, debatrem sobre la perspectiva de gènere en la tasca educativa dels museus d'art.
PONÈNCIES:
Feminismes i aCRtivisme
Barbara Biglia
Doctora en Psicologia. Professora Agregada Interina del Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili. Coordinadora del SIMReF (Seminari Interdisciplinar de Metodologia de Recerca Feminista)
Género, museos, arte y educación en la Red Museística de Lugo
Encarna Lago
Gerent de la RED MUSEÍSTICA DE LUGO
Arte y feminismo: tomando la urbe y el ciberespacio
Maria Bastarós
Hitoriadora del Arte, Gestora Cultural y Editora de Quién Coño Es
De la poètica i la política de les dones com a espai i de la gestió a la gestació com a pràctica
Marta Vergonyós Cabratosa
Artista multidisciplinar i Directora de la Bonne- Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison
MAVeducaLab. Educació artística en la igualtat
Rosa Brugat
Artista visual i vocal de MAV (Mujeres en las Artes Visuales)
Galeria d'imatges
