Les darreres millores que s’han realitzat al castell monestir de Sant Miquel d’Escornalbou han augmentat encara més l’atractiu turístic, històric i cultural d’aquesta joia patrimonial, propietat de la Diputació de Tarragona i de la Generalitat. La recentment remodelada cripta de l’església, juntament amb el nou enjardinament de l’espai exterior dedicat a Eduard Toda, s’han integrat a les visites guiades per l’emblemàtic recinte. Tots dos espais serveixen per entendre millor la història d’aquest antic enclavament, centre de l’antiga baronia d’Escornalbou. El castell monestir és, d’altra banda, un dels millors miradors panoràmics sobre el Camp de Tarragona, i un espai de primer ordre per a esdeveniments culturals.

La Diputació de Tarragona treballa des de fa anys per tal de millorar el recinte i el seu entorn. En aquest sentit, a les recents obres de recuperació de la cripta i del jardí d’Eduard Toda s’hi afegeixen les constants millores al seu entorn, com són la neteja i dels boscos d’Escornalbou –un espai de 91,20 Ha declarat d’utilitat pública l’any 2006, la propietat del qual és compartida amb la Generalitat- i el condicionament dels accessos per carretera al castell monestir. D’altra banda, la Diputació de Tarragona també es fa càrrec de les despeses d’electricitat i manteniment del castell monestir, mentre que el cost del personal que acull els visitants va a càrrec de la Generalitat. Tot plegat serveix per impulsar un espai que, segons el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, esdevé “un referent clau de la nostra història, cultura i identitat, juntament amb els monestirs de Poblet i de Santes Creus”.

Subministrament d’aigua corrent

Dins d’aquest afany constant per preservar i difondre la cultura i el patrimoni, la Diputació de Tarragona preveu que, en un futur immediat, el castell monestir d’Escornalbou pugui gaudir d’aigua corrent, ja que actualment s’abasta amb aigua que s’hi transporta en dipòsits. Així ho va anunciar Josep Poblet durant la recent inauguració de la cripta i del jardí d’Eduard Toda, en un acte presidit pel conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell. Aquestes millores augmentaran encara més les comoditats al castell monestir i, consegüentment, tindran avantatges en l’àmbit turístic, fet que repercutirà positivament en els set municipis de la rodalia que integraven l’antiga baronia: Riudecanyes, Colldejou, Vilanova d'Escornalbou, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella i l'Argentera.

Un edifici emblemàtic

El castell monestir d’Escornalbou és un monument documentat ja el 1153, situat al vessant sud de la muntanya d’Escornalbou, a uns 650m d’altitud. Tant el castell, centre d'una àmplia baronia, com l'església de Sant Miquel, van ser la seu d'una canònica agustiniana fins el 1574. Posteriorment, va passar als franciscans que s’hi van estar fins el 1835. En la primera dècada del segle XX va ser adquirit per Eduard Toda, el qual el va restaurar i reconstruir lliurement, convertint-lo, a principis del segle passat, en una casa senyorial amb aires de castell fortalesa. Allà hi va aplegar interessants col·leccions de gravats, ceràmica i objectes de tota mena, així com una notable biblioteca.

Un dels elements més notables del conjunt és l'església romànica (s. XII-XIII), que per proporcions i elements decoratius ja ens transporta als nous llenguatges formals i constructius del gòtic. També és d’especial interès el claustre, situat a la banda sud de l’església, que era l’espai distribuïdor de la resta de dependències de la canònica. Avui el trobem transformat en el jardí de la casa senyorial. Les restes de la sala capitular també destaquen en el conjunt. Aquesta sala era l’espai on es reunia la comunitat monàstica per a tractar els afers interns del monestir. A partir de la reforma de Toda, passà a ser una capella dedicada a la Mare de Déu del Llibre.

El 1941 la casa va passar a mans de Josep Maria Llopis, un comerciant de Reus que la va utilitzar com a segona residència. L’any 1979 la propietat va passar a mans del Banco Urquijo, fins que la Diputació de Tarragona i la Generalitat la van adquirir, el 1983.