LA BARONIA D’ESCORNALBOU
La Baronia d’Escornalbou és un territori que, a banda del seu potencial intrínsec, guanya força i atractiu gràcies a la seva situació privilegiada. Un tresor per descobrir a poc minuts de l’epicentre de la Costa Daurada, un refugi de veritat, un oasi de pobles petits a tocar de la platja.
PLÀNOL INTERACTIU
Fes clic als números per obtenir més informació
1 UN MONESTIR MEDIEVAL
Un espai rural de gran qualitat, en tots els sentits, que compta amb un castell monestir construït en el segle XII arran de la conquesta cristiana d’aquest territori, en el mateix moment que alguns dels monuments medievals més cèlebres de Catalunya. La història del convent d’Escornalbou és, en origen, la mateixa que la cartoixa d’Escaladei o els monestirs de Poblet i Santes Creus, és a dir, el seu naixement és fruit de la repoblació del territori arran de la conquesta cristiana en el segle XII després de segles d’ocupació sarraïna.
2 UNA COBDICIADA TALAIA SOBRE LA MEDITERRÀNIA
Habitada des que l’home és home, la muntanya d’Escornalbou ha estat una talaia cobdiciada i disputada, que encara avui dia permet una de les vistes més belles d’aquest bocí de la Costa Mediterrània. Els sarraïns ja hi tenien situada una torre de vigilància i d’aquí que coneguessin el lloc, precisament, com a “salòquia”, és a dir: torre de guaita. L’erudit Eduard Toda sostenia, a més, que la torre ja havia estat ocupada, com a punt de vigia en temps dels romans. Restes neolítiques, iberes, romanes, musulmanes, cristianes, etc posen de manifest que la muntanya d’Escornalbou ha estat habitada al llarg de la història.
3 INSPIRACIÓ I PAISATGE DE GENIS
És, per tant, un mirador excepcional, una muntanya carregada d’història i de llegendes, que ha servit de font d’inspiració a artistes tan universals com Antoni Gaudí o Joan Miró. En el cas de Gaudí, recents investigacions apunten que va ser justament a la Baronia on l’arquitecte va trobar la font d’inspiració que li va permetre idear algunes de les seves obres més emblemàtiques. La presència de Gaudí a Escornalbou està plenament acreditada, mercès a la correspondència que mantenia amb el seu amic Eduard Toda, propietari del castell en les primeres dècades del segle XX.
4 UN ESTOL DE LLEGENDES
En aquest bocinet de Mediterrani, hi ha passat de tot. Aquesta terra és un pou sense fons de llegendes i històries de la història des del mateix moment de la fundació del castell-monestir d’Escornalbou. La llegenda explica que en la batalla per conquerir-la que van lliurar cristians i sarraïns hi va intervenir fins i tot l’arcàngel sant Miquel que, amb la seva espasa de foc, va decidir la lluita a favor dels cristians. D’aquí que el castell porti el nom de Sant Miquel i el lloc on, suposadament, va tenir lloc la topada militar encara sigui coneguda com el “coll de la Batalla”. Històries d’aquesta mena, amb més o menys base científica, però gairebé sempre situades en un lloc concret, sovintegen al castell d’Escornalbou i el seu entorn: falsificadors de moneda, bruixes perseguides, amors impossibles entre cristians i sarraïns, cavalls que salten al buit, frares que no compleixen els preceptes, mil-i-un combats i guerres…
5 LA REINTERPRETACIÓ ROMÀNTICA D'UN PERSONATGE DE PEL·LÍCULA
Un castell monestir que, avui dia, també ens parla de la reinterpretació romàntica i decimonònica del passat medieval, en haver-se convertit, fa cosa de cent anys, en la residència privada d’Eduard Toda, un personatge de pel·lícula, cèlebre, entre d’altres coses, per haver excavat la primera tomba intacta de l’antic Egipte.
El castell monestir d’Escornalbou (igual que Poblet o Escaladei) també va caure en desgràcia arran de la desamortització de Mendizábal del 1835. Si Poblet va renéixer els anys trenta del segle XX i Escaladei no s’ha recuperat mai de l’exclaustració, Escornalbou exemplifica la reivindicació del passat medieval idealitzat que va recórrer Europa en el marc dels moviments artístics vinculats al romanticisme. En la reconstrucció que Eduard Toda va fer del castell-monestir, en el primer terç del segle XX, hi van participar (amb discussions i baralles incloses) arquitectes com Gaudí o Puig i Cadafalch. Per tant, si Poblet mostra, avui dia, la magnitud de l’esplendor medieval i Escaladei ens parla de l’ensorrament del poder terrenal, Escornalbou representa la lliure interpretació de l’Edat Mitja en mans dels corrents artístics i intel·lectuals de principi del segle XX.
6 UN TRESOR LOCAL A TOCAR DE LA COSTA
La Baronia d’Escornalbou és un tresor rural encara per descobrir a la Costa Daurada. Un refugi “de veritat”, un oasi de pobles petits, a tocar del mar i la platja.
És l’interior que, ben a tocar del mar, ha seguit conservant certes virtuts i maneres de fer, que avui dia ja són una raresa. Els municipis que la integren, a cavall entre les comarques del Priorat i el Baix Camp, són: L’Argentera, Colldejou, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, Riudecanyes, la Torre de Fontaubella i Vilanova d’Escornalbou. Pobles petits que, sense ser lluny de la costa, conserven botigues petites, carrers estrets, el forn de pà de tota la vida, els nens i nenes que corren pels carrers, festes populars i una interessant oferta de petits establiments turístics.
La muntanya d’Escornalbou, atesa la seva proximitat i visibilitat des de la primera línia de mar, és: “la muntanya” entre totes les muntanyes de la Costa Daurada.
7 TURISME ACTIU
El de la Baronia d’Escornalbou és un territori que compta amb espais i boscos d’un gran valor natural i ambiental que permeten la pràctica del turisme actiu i esportiu a diferents nivells, ja sigui amateur, professional o familiar. El pantà de Riudecanyes és el punt de sortida d’excursions a les muntanyes de Serra d’Argentera, però tot el territori està farcit de senders i senderons recomanables per aficionats a caminar per la muntanya de diferents nivells de dificultat.
La Mola de Colldejou, un tossal de 922 metres sobre el nivell del mar, és una de les ascensions més emblemàtiques, no només de la Baronia d’Escornalbou sinó de totes les Muntanyes de Prades, junt amb la Mussara. Es pot pujar per una mitja dotzena de rutes diferents, depenent de la dificultat que es busqui. La Mola de Colldejou està situada a la Serra de Llaberia i les vistes des del cim, quan no hi ha boira, són espectaculars, albirant tot el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
Des de fa uns anys està permès el bany al pantà de Riudecanyes i s’hi poden practicar activitat nàutiques com pàdel surf, caiac i hidropedals, gràcies a l’entitat sense ànim de lucre Riudecanyes Aventura. Hi trobareu servei de monitoratge i la possibilitat d’adquirir multiactivitats a la natura adaptades al client, a més d’activitats per als centres escolars. Disposeu també de vestidors.
8 PANTÀ DE RIUDECANYES
És un embassament que pertany a la riera del mateix nom, creat per una presa situada al municipi de Riudecanyes. És un bon lloc per fer-hi passejades i gaudir del paisatge. Té el seu origen a finals del segle XIX, quan l’Ajuntament de Reus va impulsar la seva construcció per davant les dificultats d'abastiment d'aigües per a la ciutat i també per a terrenys de cultiu. Entre l’equip d’enginyers a qui es va encarregar la construcció estava Francesc Macià, qui anys després arribaria a ser president de la Generalitat de Catalunya. La primera pedra es va posar el 1904 i després d’algunes aturades, les obres de construcció es van enllestir el 1916, i va entrar en servei el 1918, impulsat per la Comunitat de Regants de Riudecanyes, una entitat integrada per l’Ajuntament de Reus i diversos particulars, i que actualment en segueix sent la propietària.
El 1991 es va inaugurar l'obra de recreixement, que va suposar arribar als 5,3 hm3 d'aigua embassada. Actualment l’aigua es destina als regadius de la comarca i al proveïment de diverses poblacions. El pantà té en la cota màxima d'embassament una superfície de 40,3 hectàrees. El pantà és propietat de la Comunitat de Regants de Riudecanyes i la major part del cabal que emmagatzema prové de la riera de Riudecanyes, alimentada pel transvasament del sistema hidrogràfic del Siurana. L’accés al pantà és fàcil i disposa d’una zona d’aparcament. Des d’allí, en deu minuts, arribem a una zona de pícnic.
9 AGRICULTURA I RAMADERIA
La Baronia d’Escornalbou és un territori molt muntanyós, sec i esquerp, i aquesta orografia fa que gran part del terreny sigui poc apte per al cultiu i la majoria siguin boscos. Però si que hi ha algunes zones de regadiu i secà. El principal cultiu és l’avellaner, que va substituir la vinya a cavall del segle XIX i XX a causa de la paga de la fil·loxera. Les avellanes es comercialitzen sota el prestigi de qualitat de la Denominació d’origen Avellana de Reus. També hi ha zones d’oliveres, de vinya i d’ametllers. D’horta en trobem molt poca.
L’agricultura va anar perdent pes en l’economia dels pobles de la Baronia a partir de la meitat del segle passat, a mesura que la població s’incorporava a la indústria i, en les darreres dècades, en el sector serveis. Però tot i deixar de ser la primera font d’economia, continuen cultivant-se terres com a complement de les activitats laborals principals. De ramaderia no n’hi ha massa, però encara s’exploten granges de porcs i conills i, pels voltants d’alguns pobles, pasturen ramats de cabres i, fins i tot, hi trobem alguna producció artesanal de formatges.
10 ELS BOSCOS DE LA BARONIA
Els boscos envolten el Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou, amb uns rodals ben definits i elements de gran interès, com les alzines sureres, excepcionals en aquesta latitud de Catalunya. Amb una superfície total de gairebé 90 hectàrees, aquests boscos acullen una gran biodiversitat de flora i fauna i altres elements de la natura i del paisatge. Estan majoritàriament formats per hàbitats on domina l’alzinar litoral, amb unes 35 hectàrees de superfície. També hi ha boscos mixtos d’alzina i pi blanc -amb unes 15 hectàrees- i plantacions de pinastre amb altres espècies -5,5 hectàrees-. A banda de les formacions arbòries, un dels hàbitats que té una gran pes són les bosquines i els matollars silicícoles mediterranis, amb gairebé una superfície de 30 hectàrees.
És una zona d’alta vulnerabilitat i risc d’incendi forestal, pels forts i freqüents vents i pel material vegetal molt inflamable existents. Els factors topogràfics (orientació i pendent) i la proximitat amb el litoral també augmenten la perillositat davant els incendis forestals. L’incendi més important i recent que hi ha hagut als boscos d’Escornalbou va ser l’any 1982, que va cremar una superfície molt important de la baronia formada majoritàriament per alzinars litorals i boscos mixtos d’alzina i pi.
.
11 ENERGIA RENOVABLE
A la Baronia d’Esconalbou trobem tres parcs eòlics, que destaquen en el paisatge d’aquest territori. Van ser, a més, dels primers de Catalunya. Una dada ho demostra: el 2004 representaven el 42,7% de la potència total instal·lada a Catalunya (94,4 MW). El parc més gran, amb 91 aerogeneradors amb una potència total de 29,85 MW i ocupant 85 hectàrees, és el de Trucafort, entre els municipis de la Torre de Fontaubella, Colldejou, l’Argentera i Pradell de la Teixeta. Va entrar en funcionament el 1999 per aprofitar el vent que bufa sovint i amb intensitat a la Serra de l’Argentera. L'energia elèctrica produïda prevista és de 80.000 MWh/any, equivalent al consum d'electricitat d'ús domèstic de 25.000 famílies. A més, s'eviten 80.000 tones de CO2. Disposa d’una sala de formació i visites.
A Duesaigües trobem dos parcs eòlics més petits. El del Collet dels Feixos (7,92 MW), amb sis aerogeneradors que van entrar en funcionament el 2004, produeixen 23.500 MW/any que garanteixen el subministrament elèctric d'una ciutat d'aproximadament uns 25.000 habitants durant un any. Finalment, el Parc eòlic del Mas de la Potra es va posar en marxa dos anys abans, compartit amb el municipi de Pradell de la Teixeta. Són dos aerogeneradors amb una potència de 2,6 MW, generen electricitat neta per mes de 2.000 famílies.
12 OLI
Un dels productes de qualitat que es produeix a la Baronia d’Escornalbou és l’oli. Malgrat que la majoria del territori no és apte per al cultiu per la seva complicada orografia, trobem un pes important del conreu d’oliveres. La principal productora d’oli de la Baronia és actualment la Cooperativa de Riudecanyes -resultat de la fusió fa una dècada de les cooperatives de Vilanova d’Escornalbou, Duesaigües i Riudecanyes-. Des de la campanya 2011-2012 tots els processos es realitzen al nou molí d’oli, una nau de 1.000 metres quadrats, als afores de Riudecanyes. Aquest molí, amb maquinària nova i d’última generació permet elaborar un Oli d’Oliva Verge Extra 100% de la màxima qualitat, l’Escornalbou Gourmet, reconegut amb molts premis i reconeixements gastronòmics els darrers anys i que s’exporta a diferents països.
L’edifici de l’antic molí de Riudecanyes es fa servir per la comercialització, mitjançant la construcció d’un centre de sabors del Baix Camp, un espai dedicat totalment a l’Oli Verge Extra de Riudecanyes, una agro-botiga i el Centre d’Interpretació dels Fruits del Paisatge, un espai que ens descobreix el collage d’elements, percepcions, història i tradició que caracteritza el paisatge dels territoris de l’interior de la Costa Daurada i ens endinsa en les interioritats més ocultes de la comarca del Baix Camp. Des d’allí s’organitzen diverses activitats al voltant de l’oleoturisme, com visites guiades, tastos, tallers i degustacions durant tot l’any. Al voltant de Riudecanyes es poden trobar i visitar diversos oliveres centenàries de la varietat arbequina.
13 VI
La vinya era el principal cultiu dels pobles que integren la Baronia d’Escornalbou fins que la plaga de la fil·loxera va arrasar la vinya catalana el darrer terç del segle XIX. Molts pagesos van arrencar llavor els ceps i els van substituir per altres cultius, principalment l’avellaner. Malgrat tot, la vinya s’ha mantingut com una de les activitats agràries que podem trobar en aquests municipis a cavall del Baix Camp i el Priorat.
Les vinyes dels municipis de la Baronia d’Escornalbou es troben en els territoris de dues denominacions d’origen diferents. La part del Baix Camp pertany a la DO Tarragona, mentre la del Priorat està emmarcats en la DO Montsant. No trobem cap celler en els municipis de la Baronia i el raïm que es produeix va a parar cooperatives i cellers propers. Als establiments de restauració dels diferents pobles de la Baronia podreu tastar vins de qualitat produïts ben a prop.