Entrevista a Pep Curto

Quins són els teus inicis amb la música? Quan vas començar la teva relació amb el Conservatori? Quins records en guardes?

Vaig començar a l’escola de música de Camarles des de ben petit, als tres anys, i més tard vaig passar a l’escola de La Lira Ampostina. He d’admetre que el pas per La Lira va ser molt enriquidor, amb un equip docent ple de grans professionals i uns companys que encara conservo avui en dia. Sempre que m’és possible vaig a tocar en la banda, on et retrobes amb tots els amics i gaudeixes fent música junts. Per a acabar el Grau Professional vaig accedir al Conservatori de Tortosa, el 2016, també un gran centre pel qual sento moltíssima estima. Va ser a Amposta on se’m va impregnar la passió per la música, però qui realment em va fer canviar d’opinió per a seguir estudiant-la va ser el Conservatori. Observant-ho amb perspectiva, valores encara més tot el treball del personal docent, professores com Anna Sanz i Ester García, entre d’altres, van marcar el meu progrés. A més, el Conservatori està ple d’activitats que encara t'endinsen encara més en el món de la música. Els records més ben guardats que tinc són les estades de la BSDT i la JOSDT.

En acabar el G.P. vas fer el Superior al Conservatori Superior de Saragossa

Sí, com he comentat, durant l’etapa a Tortosa vaig decidir que volia seguir estudiant música. La idea era anar a Barcelona, però, encara que la possibilitat existia, vaig decidir matricular-me a Saragossa. Allà també vaig fer grans amics que encara conservo i que actualment també estan repartits pel món. En aquells moments els professors de trompa eren Bernardo Cifres i Francisco Rodríguez, als quals agraeixo profundament la seva feina.

La teva trajectòria com a instrumentista t'ha portat a l'altra punta del món, explica'ns com vas fer cap a l'ORQUESTRA ... de... A nivell d'orquestres hi ha diferències amb el món occidental?

L’any 2022, quan quasi ja havia acabat la carrera, va sortir una oportunitat d’aquelles que apareixen una vegada en la vida. Recordo que Bernardo ens va fer arribar que hi havia una vacant de trompa a l’orquestra del Conservatori Central de la Xina (中央音乐学院）, a Pequín, un dels llocs més importants del país quan parlem de música clàssica. D’allí han sortit grans músics de prestigi internacional com Zeng Yun (trompa solista de la Filharmònica de Berlín) o Wang Yujia i Lang Lang (concertistes de piano internacionals). Allà és habitual que els conservatoris superiors tinguin una orquestra professional associada. 

Així doncs, per provar sort i sense esperar cap resultat, vaig participar a la primera ronda de selecció mitjançant vídeo. Un cop acabada la carrera, em van comunicar que havia estat seleccionat entre els candidats per a seguir en el procés. Va ser llavors que vaig haver de triar entre seguir els estudis a Europa o integrar-me al món laboral a l’altra part del món. Després d’un viatge en avió molt llarg, una audició presencial i un període de prova, vaig guanyar la plaça a l’orquestra.

A l’orquestra interpretem normalment música clàssica occidental, però de vegades també tenim programes de música tradicional xinesa o música contemporània. Especialment aquest últim, quan anem de gira internacional, on presentem les obres dels compositors actuals arreu del món. Durant el temps que porto a l’orquestra, hem anat al Carnegie Hall de Nova York i al Wiener Konzerthaus de Viena.

...i qui de casa marxa, a casa torna. Aquest curs et tornem a tenir pel centre. Com valores aquest pas com a alumne en pràctiques del teu màster?

La veritat és que he d'agrair de tot cor al personal docent i a l’equip directiu per permetre’m realitzar les pràctiques al centre i fer-me sentir com a casa. Aquesta oportunitat m’ha permès tornar a viure el Conservatori des d’un altre punt de vista. A nivell pedagògic m’ha aportat moltíssim, ja que és totalment diferent la vida d’orquestra professional i la de pedagog. L’estança al centre m’ha permès iniciar-me a la pedagogia i aprendre de grans professionals. 

I a partir d'ara quins projectes tens per al teu futur?

En un futur m’agradaria tornar a casa i dedicar-me a la docència, però actualment vull exprimir més aquesta oportunitat i explorar el món orquestral, que és la meva passió. No descarto tampoc anar a un altre país si sorgeix l’oportunitat.

Podries donar un missatge a tot l'alumnat del nostre centre?

Des d’aquí m’agradaria encoratjar a l’alumnat del Conservatori a perseguir els seus objectius i posar-hi el cent per cent a tot allò que facin. El món de la música de vegades sembla complicat, però els fruits del bon treball sempre arriben. Crec que la carrera musical és una de les que més t’aporta a nivell personal, et permet crear moltes connexions arreu del món i t’enriqueix molt com a ésser humà.

També voldria donar un missatge a les famílies, sobretot a aquelles que no són músics, que confiïn en l’instint dels seus fills i filles tal com la meva ho va fer en mi.