Riudecanyes
Riudecanyes és el municipi més gran de la Baronia d’Escornalbou amb 1.131 habitants. Està situat al vessant meridional de Puig Marí i a l’oriental de la serra de l'Argentera. Limita a l’oest amb l’Argentera, al sud-oest amb el de Vilanova d’Escornalbou, al sud-est amb Montbrió, a l’est amb Botarell, al nord-est amb Riudecols i al nord-oest amb Duesaigües, tots del Baix Camp. El terme té una extensió de 16,54 km2 i el poble està a una altitud de 195 metres.
Les característiques muntanyoses del terreny fan que hi hagi un percentatge força alt de terreny forestal. El regadiu es concentra sota la resclosa del pantà. El sector ramader se centra en l'avicultura, la cria de porcí i boví i l’agricultura es dedica bàsicament a la fruita seca i sobretot a la producció d’oli d’oliva. Riudecanyes s’ha anat convertint progressivament en un lloc de segona residència i estiueig.
Sembla que Riudecanyes es va formar a partir de la carta de població lliurada per Ramon Berenguer IV a Cambrils el 1152, ja que allà es parla d’un poble torrent qui est iuxta Rivum de Canes. Eduard Toda indica que el 1162 el poble disposava ja d'un castell del qual no se’n conserven restes. El 1185, el rei Alfons II d'Aragó va lliurar algunes terres en alou a Berenguer de Cambrils, encara que es va reservar part dels drets. Des de 1339, Riudecanyes va participar en les activitats de la Comuna del Camp i es va convertir en seu de la baronia d'Escornalbou. El 1442 l'arquebisbe de Tarragona Domènec Ram hi va establir un molí fariner. Entre 1546 i 1644, com a mínim, hi funcionà una botiga de blat.
El 1640 el comú de Riudecanyes es va declarar a favor de la Generalitat en la revolta contra Felip IV, i el 1645 es queixaven dels maltractes i desperfectes que hi causaven les tropes castellanes. El 1646 es va reunir la Comuna del Camp per tractar dels greuges que rebien Riudecanyes i Vilanova d’Escornalbou. A començament del segle XVIII tenia ja hospital, un molí fariner i un de draps, i hi havia diversos teixidors i paraires. El 1849 tenia sis molins fariners moguts per l'aigua de la riera. El principal conreu era la vinya, i produïa també llegums, garrofes, cànem, ametlles, avellanes i oli, i criava ramats d'ovelles. El poble tenia fama de produir bon blat i bon vi.
L'edifici més destacable del terme municipal és el castell monestir d'Escornalbou. L’església parroquial de Riudecanyes està dedicada a Sant Mateu. És un edifici renaixentista construït amb pedra i morter i alçat l'any 1582. Les obres de construcció les va iniciar Joan Santfeliu, procedent de Cambrils, i es van concloure el 1598. El temple va ser reformat en part entre 1680 i 1698. És d'estil renaixentista i té annex un campanar de dos cossos i amb una alçària de 25 metres. El 1936 es va destruir el retaule major, datat el 1602. El poble és molt a prop de l'Embassament de Riudecanyes, la construcció del qual es va proposar ja a finals del segle XIX. Però no es van acabar fins al 1919. Al Centre d’Interpretació dels Fruits del Paisatge, situat a les antigues instal·lacions de la cooperativa agrícola on hi ha un espai dedicat a l’oli.
Riudecanyes celebra la festa major l’últim cap de setmana de juliol. Des de l'establiment al poble de la festa de Corpus al segle XV, se celebra la vuitada, en la que cada barri feia, i fa, la seva celebració, un després de l'altre, i que ha donat lloc al nom dels carrers que porten el del dia de la setmana en què feien la festa.
A Riudecanyes s’hi arriba per la carretera local T-313 des de Montbrió del Camp, una via que continua, vorejant l’embassament, cap a Duesaigües.
