Vilanova d’Escornalbou

Vilanova d’Escornalbou destaca pel conjunt muntanyós calcari que forma part del prelitoral tarragoní, entre les muntanyes de Prades i les de Tivissa-Vandellòs. El seu relleu és molt accidentat, amb barrancs encaixats i espectaculars cingleres. La seva naturalesa provoca l’aparició de relleus, representats per balmes, coves, avencs i ponts naturals, degut a l’acció del vent i l’aigua. Aquesta orografia fa de la zona un marc perfecte per a la pràctica d’esports de muntanya tals com senderisme, ciclisme de muntanya, excursionisme o escalada. Part del territori del terme municipal està catalogat dins la zona protegida Xarxa Natura 2000.

El terme municipal, de 17,50 Km2, està situat a la zona occidental del Baix Camp, al peu de la Serra de l'Argentera, i s'estén entre els 110 i els 550 metres d'altitud, sent l'Arbocet el punt més baix i el peu de la muntanya d'Escornalbou el punt més alt. El seu terme el volten els termes de Colldejou a l'oest, Pratdip al sud-oest, que només el toca en un punt, Mont-roig al sud, Montbrió a l'est, Riudecanyes al nord-est i l'Argentera al nord-oest, tots ells del Baix Camp.

Històricament, la principal activitat de la població ha estat l'agricultura. Posteriorment, les rendes agràries es van anar complementant amb l’avicultura i les granges de porcs i conills, moltes d’elles en funcionament avui en dia. La base econòmica actual del municipi és l'agricultura. Els principals conreus són les oliveres, els ametllers i els avellaners. Tot i que al terme municipal hi ha mines de coure, plata i plom, cap d’elles està en explotació.

A la partida dita del Vilar, en un turó damunt del poble, se suposa que hi havia l’antiga població, que en eixamplar-se i canviar de lloc, va prendre el nom de Vilanova. En aquest turó s'han trobat restes d'antigues construccions. Eduard Toda suposava origen romà al Vilar. El poble de Vilanova es va formar a redós del monestir d'Escornalbou, i des de la seva fundació va formar part de la baronia d'Escornalbou. En l’inici de la conquesta franca formava part del valiat de Siurana, i després va ser inclosa en el terme donat a Joan de Sant Boi, primer prior d'Escornalbou, pel rei Alfons I el 1170. Va participar en les activitats de la Comuna del Camp des de 1339. Al segle XVII Vilanova tenia una muralla amb tres portals. Durant la primera carlinada es van refer els portals i la muralla i el campanar de l'església es va transformar, convertint l'últim pis en un terrat per hostatjar-hi la tropa.

Entre els llocs d'interès, destaca l’Església de Sant Joan Baptista, que data entre finals del segle XVI i principis del XVII. Presenta una estructura rectangular d’una sola nau amb capelles comunicades i un absis poligonal. A partir del 1626 l’església es va ampliar, comptant ja al 1640 amb una abadia. Altres llocs d’interès són el Castellet, que fa referència a la part central del poble, situada just darrera la plaça de la vila. Espai d’aspecte compacte, on es creu que hi havia un castell,  però no en queden ruïnes.

També destaquen Cal Peirí, una construcció d e finals del segle XVII, que presenta una torre de defensa; l’antiga casa familiar Toda, d’estil noucentista revestida de rajoletes de colors; les Escoles Velles, edifici noucentista situat a l’entrada del poble construït l’any 1916; i la Cooperativa Centre d’interpretació de l’oli i atenció al visitant, el Museu i botiga de l’oli, amb una detallada explicació del procés d’obtenció de l’oli, bàsicament d’olives arbequines.

L’altre nucli urbà pertanyent a Vilanova d’Escornalbou és l’Arbocet, agregat al municipi el 1846. Manté l’estructura compacta de carrers estrets i es troba a l’est de la carretera d’accés a Vilanova, uns dos quilòmetres abans d’arribar-hi. En aquest petit nucli s’hi situa bona part del patrimoni cultural del municipi, destacant-ne les dues torres de guaita (Torre del Gravat i la Torratxa) i l’església de Sant Joan Baptista. L’Església parroquial edificada el primer quart del segle XVII. Prop de l’Arbocet se situa Mas de Munter, un edifici que presenta una altre torre de guaita.

El poble celebra la seva festa major el 28 d'agost, coincidint amb la festivitat de Sant Agustí. La festa major d’hivern se celebra el dia 20 de gener, amb motiu de la festivitat de Sant Sebastià. La de l’Arbocet és per Sant Joan.

Des de l’N420 s’ha d’agafar la T-313 i a Duesaigües desviar-se per la T-343, passant primer per l’Argentera. Des de la T-310, que va des de Mont-roig a Montbrió de Camp, s’agafa la T-321. El poble es troba al final de la carretera d’accés al nucli (T-321), que en entrar-hi es transforma en el carrer Major. Aquest carrer principal, arriba a la plaça de l’Ajuntament.
Escut Vilanova d'Escornalbou
Ajuntament de Vilanova d’Escornalbou

Visita'ns