El 27 de setembre de 1968 Joan Miró signa un dibuix, un primer esborrany en què assenyalava les diferents parts que constituïen el Tapís de Tarragona, per a la seva execució per Josep Royo.
Un dels espais més aconseguits és el del pati del Museu. La solució adoptada per cobrir-ne el sostre va permetre obtenir llum natural que il·lumina les sales que s’obren al seu voltant.
Ordre i geometria són elements constants en la seva producció escultòrica; formes com el quadrat, el triangle i el cercle es presenten en tipologies molt variades, més o menys fràgils, tot jugant amb els buits, l’aire i la llum que les penetren i les envolten.
La democratització del sistema polític que facilità el desenvolupament artístic intern i les relacions internacionals, així com la intensa comercialització del fenomen artístic, propiciaren, als anys vuitanta, un fort desenvolupament de les arts plàstiques. Tot i això, a la darrera dècada del segle l’entusiasme va decaure, però no el treball i la qualitat dels artistes.
