XXII Jornada de Pedagogia de l'Art i Museus

Una preocupació recurrent en relació a la tasca educativa del museu és la necessitat de repensar la posició d’autoritat des de la que parla la institució. Comptem ja amb una llarga tradició de crítica al museu com a lloc d’enunciació, com a part essencial d’un dispositiu que atorga veu a uns o invisibilitza a altres. 

Sabem que els visitants no són simplement receptors d’informació, sinó persones amb experiències, coneixements, interessos i formes de mirar diferents. És aquí on la mediació adquireix una especial rellevància. Mediar no significa simplement explicar una obra o facilitar informació, sinó crear les condicions perquè es produeixi una trobada entre els continguts del museu i les persones que el visiten. La mediació pot generar preguntes, diàlegs, interpretacions i fins i tot desacords. Aquesta manera d’entendre la relació amb els visitants implica reconèixer que no existeix un únic públic, un visitant universal, neutre, asexuat, descorporalitzat. Cada grup té necessitats, expectatives i maneres diferents d’apropar-se al museu. Per això, plantejar una relació amb els públics implica preguntar-se també qui queda fora, qui no visita els museus i quines barreres poden dificultar-ne l’accés.

Tanmateix, observem arreu com la tirania de l’avaluació estadística de resultats o les exigències de l’anomenada “industria cultural” arrossega a vegades al museu a l’arena de la societat de l’espectacle (Debord dixit), encara que sigui sota la disfressa de la participació, l’experiència immersiva, el gaudi. No podem deixar de pensar en els museus com a espais de coneixement i de debat.   La participació té sentit quan les aportacions dels públics poden generar noves preguntes, lectures i formes de relacionar-se amb el patrimoni i la cultura.

El museu crea espais de trobada, construeix discursos i estableix relacions amb la societat. Pensar com ens relacionem amb els públics significa, en definitiva, pensar quin tipus de museus volem construir i quin paper volem que tinguin dins la societat. Ras i curt: un museu obert al diàleg no és només aquell que parla als seus públics, sinó també aquell que és capaç d’escoltar-los. 

PROGRAMA

09.00 h 

Presentació de la jornada i de les actes de la XXI Jornada de Pedagogia de l’Art i Museus

Òscar Sánchez. Diputat delegat de Promoció Social i Cultural
Manel Margalef. Director del MAMT
Ester Fabregat. Professora del Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili

9.30 – 10.15 h

Un present sense passat? Reptes de la historització de les pràctiques educatives en museus d'art

Aida Sánchez de Serdio. Universitat Oberta de Catalunya. Professora agregada

10.30 – 11.15 h

La mediació: espai de pensament crític i acció creativa

Júlia Llull. Professora d’Humanitats Universitat Pompeu Fabra (UPF), mediadora i curadora

11.30 – 11.45 h

Descans

11.45 – 12.30 h

Un pájaro, unos dátiles y una escuelita que ya no existe

Eva Garrido. Artista y colaboradora de hablarenarte

12.45 – 13.45 h

Educació i art. Improshow i revolució

Cori Mercadé. M|A|C, Mataró Art Contemporani. Responsable servei educatiu

14 h

Conclusió de la jornada

Amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgilii de l'Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Rovira i Virgili
Activitat reconeguda dins del Pla de formació permanent del Departament d'Educació 2026-2027 amb 5 hores de certificació per als professors i mestres en actiu del Departament d'Educació i Formació Professional.