Es formà a Barcelona a l’Acadèmia Galí, de la qual també en fou director. Gràcies a la seva amistat amb Francesc Vayreda, visita Olot juntament amb Iu Pascual, on s’establiria el 1917, on va pintar alguns dels seus millors paisatges.
Fou el promotor, el 1934, juntament amb Joan Rebull del Taller-Escola de Pintura i Escultura de Tarragona, de la qual ambdós en foren codirectors fins a la seva desaparició l’any 1938, i Comissari per a la salvaguarda del Patrimoni Artísti de la Generalitat de Catalunya (1934-1938). Morí a l’exili l’any 1940.
En la seva pintura destaquen bàsicament, dues etapes: l’olotina (1917-1929) en la que fou reconegut com un dels artistes que amb més semblança ha pintat el paisatge d’Olot i la de Tarragona (1929-1939) que suposa la cloenda de la seva trajectòria artística.
