Diego Pujal

12914

Pujal Laplagne, Diego

Buenos Aires (Argentina), 1971

El treball de Diego Pujal té a veure amb el món de les claus i codis que sorgeixen de la nostra interacció amb aquest mitjà; en relació amb això, les seves pintures poden ser una eina, una clau o un enigma.

Diego Pujal (Buenos Aires, 1971) és professor de Pintura i mestre de Dibuix per les Escoles Nacionals de Belles Arts de Buenos Aires. Les seves obres parlen del buit, del que hi ha a la frontera. I de com a partir del buit –a partir de l’abisme– es poden construir objectes, formes, signes. Perquè a vegades el buit –el no-res– pesa més que la realitat i ens aclapara. “La bidimensió és un espai aliè a la nostra corporalitat. És, per antonomàsia, un espai conceptual i comunicatiu. Actua com a clau a un sector de la nostra percepció i del nostre enteniment.”

Ha realitzat diverses exposicions individuals i col·lectives entre Argentina i Espanya. Al costat de Verónica Coulter realitza la pintura escènica de diverses òperes per a l’empresa ITL de Barcelona: Il viaggio a Reims, Orfeo i Eurídice, Gaudí, L’elisir d’amore, Carmen, Manon, Death in Venice, Simon Boccanegra, Le nozze di Figaro i Salomé, presentades al Gran Teatre del Liceu i en diversos teatres d’òpera del món.

És artista resident a Hangar, Centre de Producció d’Art de Barcelona.

L’obra de Diego Pujal es troba en institucions com la Diputació Provincial d’Alacant, el Museu d’Art Modern de Tarragona, la Casa Nacional de Moneda, el Banco Central de Bolivia o el Museo Irureta, a Tilcara (Argentina).