ADQ__S_C__NS MAMT [i +]

“ADQ_S_C_NS [i +]” s’inscriu dins d’una estratègia institucional orientada a consolidar un relat patrimonial coherent amb els objectius fundacionals del Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona i amb les necessitats interpretatives del present. L’interval temporal 2021-2025 no només delimita un conjunt d’incorporacions, sinó que configura un observatori privilegiat per entendre com les pràctiques artístiques del territori responen a transformacions socials, tecnològiques i culturals d’ampli abast. La selecció d’obres reflecteix, doncs, una voluntat expressa de cartografiar els ecosistemes creatius contemporanis des d’una òptica territorial, però també crítica i plural.

La metodologia que guia aquesta selecció combina criteris de rellevància artística, representativitat territorial, diversitat disciplinària i capacitat de generar discurs. Així, la col·lecció recent dialoga amb trajectòries que constitueixen eixos vertebradors de la contemporaneïtat. La posada en valor de Josep Royo i la seva obra reafirma el paper que ha tingut el MAMT en la preservació i interpretació del tapís contemporani i en la recuperació de pràctiques tèxtils sovint menystingudes per la historiografia. Igualment, la incorporació i estudi de l’obra de Mari Chordà aprofundeix en la revisió crítica del feminisme i de les genealogies creatives vinculades amb les Terres de l’Ebre, tal com han evidenciat les publicacions que el Museu ha impulsat els darrers anys.

El cas de Mariaelena Roqué permet ampliar la lectura sobre l’acció performativa, el cos i les pràctiques interdisciplinàries, i estableix ponts entre l’escena experimental catalana i els contextos transnacionals des dels quals ha treballat. La inclusió de Marcel Pey reforça altres vies d’anàlisi, vinculades amb l’avantguarda conceptual, la imatge tèrmica, el cinema experimental i la persistència d’un imaginari que travessa la seva obra. D’altra banda, la figura de Francesc Tosquelles, recuperada i difosa per la institució a través d’exposicions, activitats i programes públics, exemplifica el compromís del Museu amb una lectura expandida de les pràctiques culturals, entenent-les com a espais de transformació social i com a dispositius crítics capaços de qüestionar els models institucionals establerts.

Aquestes línies de treball s’articulen i s’aprofundeixen gràcies al paper vertebrador de les eines editorials del Museu. La Col·lecció Tamarit, els catàlegs monogràfics i les publicacions dedicades a la recerca (TEXT) funcionen com a dispositius de persistència del coneixement i com a espais on es consoliden els marcs teòrics que donen sentit a la col·lecció. És per això que la dimensió editorial no és complementària, sinó constitutiva: l’escriptura crítica esdevé una extensió natural de la tasca comissarial i una aposta per garantir la transferència de coneixement més enllà del temps de l’exposició.

En paral·lel, l’exposició situa el museu davant una nova conjuntura, marcada per les transformacions tecnològiques i per l’auge de nous llenguatges relacionats amb l’art digital, la imatge expandida i les materialitats híbrides. La custòdia de la Col·lecció Forvm reforça aquest posicionament i obre noves oportunitats d’estudi sobre la fotografia i les pràctiques visuals contemporànies. La incorporació d’aquest fons no només amplia els límits materials de la col·lecció, sinó que redefineix la manera com el Museu pot interpretar les imatges en el context actual, tot integrant-les en un relat articulat amb les adquisicions dels darrers anys.

En última instància, “ADQ_S_C_NS [i +]”busca formular una lectura sobre la col·lecció com a organisme viu, permeable i en constant construcció. Lluny de concebre-la com un conjunt tancat, la mostra evidencia la necessitat d’haver d’actualitzar-la, contextualitzar-la i comunicar-la contínuament, entenent que les col·leccions públiques són estructures d’accés, coneixement i responsabilitat. El projecte s’erigeix així en una peça clau en la celebració del 50è aniversari del Museu, no només perquè celebra la seva història, sinó perquè estableix les bases per al futur: un museu que vol ser rigorós en la recerca, obert en la representació, crític en la interpretació i actiu en la construcció de comunitat.