ISABEL SALUDES. Espai, temps i silenci

0

Isabel Saludes. Espai, temps i silenci

"En la meva obra hi ha una mica el culte per les coses senzilles, aprofitar l'emoció de cada instant, una llum en un cristall, una herba, una flor que ha caigut, l'olor d'un codony o d'una poma i transmetre-la a la tela. Cada obra és per a mi un moment poètic." Aquest comentari de l'artista ens ajuda a apropar-nos a la seva obra, a la producció pictòrica d'una excel·lent pintora, amb una de les trajectòries més sòlides dels artistes de les nostres comarques.

Nascuda a Alforja, va fer els estudis de Belles Arts a Barcelona. L'any 1986 es presenta per primera vegada a la Ciutat Comtal, concretament a la galeria Matisse. Convé destacar les bones crítiques que va rebre en aquesta mostra, en la qual ja presentava una obra que, tal com va assenyalar Francesc Miralles, "denota madurez y cuyo perfecto desarrollo no deja entrever que nos hallemos ante una primera exposición individual."

Paral·lelament, la Isabel treballava com a crítica d'art a la revista Serra d'Or, un treball que li permetia estar al dia amb el que s'estava fent en el món de l'art; per tant, parlem d'una artista que es movia en dos camps que es retroalimentaven: el teòric i el pràctic.

L'any 1989 es presenta per primera vegada a Arco, i fou el començament del seu recorregut per fires internacionals, tal com ho feia constar Assumpta Rosés, l'any 1991, quan ens deia: "Isabel Saludes és una de les artistes de les nostres terres amb un currículum més brillant. Ha participat repetidament en fires d'art tan prestigioses com Arco de Madrid, Art Frankfurt o Kunstmarkt de Dresde." Dos anys després es concreta de manera molt clara la seva internacionalització amb una triple exposició a Tokyo, Kyoto i Kitakyushu.

A partir d'aquí, la Isabel és l'artista que coneixem, amb una obra consolidada, amb un llenguatge propi i amb una acceptació nacional i internacional, com ho demostra el seu extens i farcit currículum. Sobre la seva obra han escrit, entre d'altres, Daniel Giralt-Miracle, Maria Lluïsa Borràs, José María Cadena, Jordi Sarsanedas, Conxita Oliver, Glòria Bosch, Olga Spiegel, Maria Palau o Ángela Molina.

La seva obra es caracteritza per la seva refinada elegància que ens mostren un saber fer, un domini plàstic amb el qual ha construït el seu llenguatge, sense talls, sense interrupcions, en un procés de decantació, de depuració de les formes, de la investigació del color i les textures a la recerca de l'essencial. L'artista introdueix els seus objectes, flors, fruites, fulles, ampolles, reixes, dins de l'espai i els objectes semblen surar en una particular atmosfera. L'artista s'endinsa de ple en el món de les sensacions i de les emocions, en el qual la seva plasticitat suggereix més que no pas representa.

En conjunt, és una obra que exigeix de l'espectador una mirada reposada, les possibilitats estan donades, els camins són oberts. De la mateixa manera que l'artista s'emociona amb qualsevol objecte o sensació que l'envolta, l'espectador pot gaudir del que li ofereix el treball d'Isabel Saludes, de la llum que envaeix els espais, de la quietud, del silenci, del pas del temps, de com ens ensenya a apreciar les petites coses que de vegades ens passen per davant sense que ens adonem de la seva presència, segurament perquè, com ens deia la novel·lista Pearl S. Buck, "moltes persones es perden les petites alegries esperant la gran felicitat".

 

ESPAI

L'espai entre el pensament i la tela és dubte (I. S.)

En l'obra d'Isabel Saludes no hi ha ni un temps ni un espai determinats, malgrat que és un tema central en la seva producció pictòrica. Als seus espais, indefinits i íntims a la vegada, s'hi barregen el món quotidià i el món del record, la ficció i la realitat. Des de les seves primeres crítiques es va fer referència al tractament de l'espai, com el construeix, com a partir d'un objecte produeix una referència espacial en la qual els sentiments i les sensacions es fan molt presents. Gràcies al tractament lumínic, els espais se sobreposen i s'esvaeixen, i causen la impressió de ser immaterials. De vegades, línies subtils retenen l'expansió de les zones clares i fosques, càlides o fredes. Els seus marges no solen ser precisos i deixen expandir la pintura més enllà dels límits.

 

OBJECTES

Per veure bé les coses senzilles és important formar part del silenci que les envolta (I. S.)

En les obres d'Isabel Saludes, els objectes tenen un protagonisme indiscutible. Per a l'artista, són l'element que la connecta amb el món real. Alguns estan relacionats amb el seu taller; d'altres, amb el seu entorn familiar, i els atorga una significació especial en traslladar-los a la seva pintura, al seu món particular. Sorprèn la riquesa polisèmica d'aquestes obres, en les quals veiem uns objectes descontextualitzats, fora del seu entorn quotidià, que acaben dialogant amb els espectadors, o, si més no, els endinsa en els seus records, en la seva memòria.

Són objectes quotidians que, com assenyala Octavio Paz en un dels seus poemes curts,

"Los objetos":

Viven a nuestro lado,

los ignoramos, nos ignoran.

Alguna vez conversan con nosotros.

 

NATURA

Finestra oberta, natura. I l'inabastable món exterior (I. S.)

En l'art actual, hi ha uns quants corrents que dialoguen amb la natura de maneres molt diverses, tot depenent de la formació, l'experiència, els records, les vivències, l'entorn en el qual viu i els seus significats culturals. És a dir, cada persona, cada artista, té la seva pròpia visió de la natura, amb la càrrega simbòlica que això implica. En aquest sentit, en l'obra pictòrica d'Isabel Saludes, podem veure que aquesta relació que comentem hi és present des del començament. Ella construeix un rerefons que es manifesta en moltes de les seves obres, tant pel tractament de la llum com per les seves atmosferes; un ordre natural que es compenetra amb els àmbits viscuts, que ens apropa a un món molt íntim i, en gran part, carregat de misteri.

 

POESIA

La poesia és un itinerari paral·lel a la pintura, plena també d'elements visuals, cromàtics i rítmics (I. S.)

Una de les constants que es pot veure de manera continuada en les crítiques i en els comentaris que es fan sobre la producció pictòrica de l'artista és el caràcter poètic de la seva obra. Com a exemple d'aquest interès mostrat per la crítica, hem volgut citar un text del crític i poeta Francesc Galí: "Obras de bella coloración que acredita, en Isabel Saludes, una exquisita sensibilidad, así como su arte de narrar a través de un lenguaje sumamente poetizado aquello que en la realidad acierta a dejarse convertir en recuerdo o admiración." Però hi ha un segon aspecte no menys important: el sentit poètic que tenen els títols que acompanyen les seves obres des de 1998, així com el valor dels poemes que crea per cohabitar amb la seva obra pictòrica.