No vagis a buscar els infants a l'escola, encara. Mariona Moncunill

La quotidianitat a la vall del riu Francolí, en el seu pas pel polígon nord —un dels principals pols de la indústria petroquímica europea—, evidencia la convivència de la incertesa sobre els efectes d’aquesta indústria en la salut i els ecosistemes, i la naturalització d’aquest risc en el dia a dia de les persones que hi viuen.

El títol de l’exposició és una frase extreta del quart punt del protocol de mesures d’autoprotecció del Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona (PLASEQTA), que, entre d’altres coses, busca el confinament de les persones en espais tancats en cas d’emissions de gasos perillosos. Malgrat que aquests plans i els simulacres per practicar-ne l’activació són necessaris, també posen en primera línia en l’imaginari de la població el risc al qual estan exposats i la incertesa de quan, on i com passarà la propera crisi. Això s’evidencia especialment en la vulnerabilitat de voler anar a buscar els infants a l’escola però no poder-ho fer, i haver de confiar-ne la protecció a l’efectivitat dels protocols d’emergència que han fallat en el passat recent, com ara en l’accident d’IQOXE del 2020.

A través d’imaginaris de present que envolten el polígon nord, dels quals es desprèn una crisi de futur sanitària i ecològica, No vagis a buscar els infants a l’escola, encara desplega un seguit d’obres sobre la vida en la incertesa.