SSSSS. Marc Vives

Marc Vives Muñoz (Barcelona, 1978) canta i neda entre les escèniques i les visuals. Llicenciat en Belles Arts el 2001 per la Universitat de Barcelona, és doctorand des del 2020 en Humanitats per la Universitat de Castella-la Manxa. 

Treballa amb la materialitat de la veu en la seva potencialitat escultòrica amb l’objectiu d’infiltrar-se en arquitectures, paisatges i altres cossos, i reformular un ordre establert. Ha mostrat el seu treball a Rogaland Kunstsenter (Stavanger, 2016), Redcat (LA, 2016), etHALL (Barcelona, 2018) i MACBA (Barcelona, 2021), i ha participat en performances a l’Antic Teatre (Barcelona, 2020), CCEMX (Mèxic, 2020), Festival Grec (Barcelona, 2020), La Casa Encendida (Madrid, 2021), MUSAC (León, 2023), Collegium (Arévalo, 2023) o MAC PANAMÀ (2023). Col·labora amb altres artistes i des del 2002 fins al 2012 va formar part del duo Bestué-Vives, que va ser a la Biennal de Venècia 2009. 

El seu àmbit d’afectació excedeix la pràctica artística i es dedica a la pedagogia, al comissariat o la gestió, buscant transformar col·lectivament el model contextual. Recentment ha comissariat el cicle «Seqüència» juntament amb Fernando Gandasegui, ha creat l’Escola de Veu amb Laia Estruch i ha format part de l’equip comissarial a La Capella. També és al darrere de GRAF.cat des del 2013.

L'any 2025 guanya el Premi de la Biennal d'Art Diputació de Tarragona (BADt) amb l'obra 'SSSSS' (sigles de Sand, Sea, Sun, Sex, Sangria), on Vives neda al llarg de la Costa Brava, un litoral que s’acostuma a associar amb les vacances i l’oci, per crear una experiència desorientadora i fragmentària d’un paisatge costaner més o menys familiar, tant de bellesa salvatge com de monstres artificials. 

Filmant amb una càmera adossada al cap, Vives actua com un mèdium que intenta sentir i comunicar el territori a través de la immersió activa del seu cos i l’expulsió de sons i veus. Resistint-se tant a una percepció passiva del lloc com a un punt de vista fix, l’artista produeix una experiència multimodal de convivència aquàtica, d’aprehensió més que d’apropiació. 

El vídeo és pràcticament un registre no mediat de la performance a l’aigua. L’edició es realitza mitjançant la intel·ligència artificial (programada amb Python) de reconeixement de la parla humana, de manera que discrimina els moments en què hi ha veu dels que no, i els organitza segons uns presets preestablerts. El mateix procés constitueix així la investigació, i es podria dir que, mentre neda i canta, està editant conscientment el resultat final.

Inauguració: 

• 18 h Performance, a càrrec de l'artista, a la sala del Sarcòfag d'Hipòlit de la Torre del Pretori romà de Tarragona (entrada per la Plaça del Rei).
• 19 h Acte d'inauguració de l'exposició al Museu d'Art Modern de la Diputació, carrer de Santa Anna, 8.