TOM CARR. El lloc i l'instant

0

EL LLOC I L'INSTANT

Tom Carr es troba en plena cursa de fons des que va començar a ser conegut als anys vuitanta del segle passat i encara no deixa de plantejar-se nous reptes a cada instant. Altres maneres de dir, segurament, les mateixes coses que l'impulsen a existir i continuar creant.
Aquesta exposició és un tast d'aquestes inquietuds i per això ha seleccionat tres instal·lacions creades en aquests darrers temps:

MELANCHOLIA
Un espai amb un romboedre truncat que recrea el sòlid de Durero. Un torrent lumínic de textures i fragments d'imatges es passeja per la geometria de cares pentagonals, arestes articulades, angles aguts i obtusos. Plans precàriament enllaçats, forts i alhora fràgils, plens de buidor.
La canviant llum que cega i la foscor que il·lumina ens parlen de la dimensió de l'instant: aquell punt suspès en el temps que forma part de l'etern contínuum.

MY RED STUDIO
A mig camí entre La Boîte-en-valise, una maleta amb la compilació de reproduccions de les obres de Duchamp, i The Red Studio, on l'espai del taller de Matisse esdevé un pla d'un vermell total que gairebé engola les obres i objectes representats, Carr utilitza un altre cop la imatge i la llum per crear un collage associatiu d'algunes de les seves obres. El vermell, un color que l'artista ha emprat de manera continuada en moltes escultures de grans dimensions, és ara l'espai llum habitat per les imatges d'algunes de les seves obres, com una mena d'instantània en el temps.

KUNSTKAMMER
Prenent com a punt de partença l'horror vacui d'aquells quadres que representaven espais plens de quadres en els segles XVI i XVII, l'artista despulla els marcs dels seus continguts i els converteix en protagonistes, un pont entre les dues i les tres dimensions. Prescindir del "quadre" i transformar-se en l'element que amaga i alhora retalla un bocí d'espai.
Disposats en agrupacions, els marcs vessen accents de llum-color per ambdós costats, reflexos de les cares ocultes, els quals donen sentit al buit i, segons es va transformant la llum de l'entorn, l'omplen d'una vida difusa i subtil.

Aquestes instal·lacions comparteixen alguns trets principals:
Utilitzen el llenguatge de la llum com a vehicle màgic, efímer i sostenible d'ocupació de l'espai.
Han escollit el vocabulari visual i simbòlic d'alguns referents de l'art com a origen.
Persegueixen l'essència de les coses, i desperten la nostra percepció amb una barreja de sensacions i emocions que aguditzen la ment més enllà de les paraules.
Ens conviden a gaudir de l'experiència única de ser al lloc i a l'instant.

Carme Miquel