TOMÀS FORTEZA. Entre l'art, les lletres i la mar.

0

Tomàs Forteza Segura (Tortosa, 1920 – Tarragona, 1980)

Un dels objectius del Museu d’Art Modern de Tarragona és la recuperació de figures destacades del món de l’art i la cultura que han quedat oblidades i que, per raons diverses, no han rebut el reconeixement que es mereixen. Creiem que aquest és el cas de Tomàs Forteza Segura.

Parlem bàsicament d’un home culte, d’un home molt vinculat a la seva ciutat de naixement, Tortosa, així com a la ciutat de Tarragona, on va viure una bona part de la seva vida. Intentarem, a través d’aquesta exposició, explorar diverses facetes de la seva vida, a la vegada que ens ajudarà a apropar-nos a la situació artística i cultural d’uns anys de la història recent d’aquestes dues ciutats.

Periodista de professió, als 26 anys és nomenat corresponsal del Diario Español a Tortosa, una feina que va fer servir com a plataforma per potenciar el seu territori des de diversos vessants: donar a conèixer el seu territori, la seva geografia, la seva història i el seu patrimoni, així com actuar com a gestor cultural en pro del desenvolupament cultural i artístic de la seva ciutat.

Durant els anys finals de la dècada dels quaranta, sobresurt la seva dedicació a la recuperació del pintor Francesc Gimeno; de la mateixa manera destaquem el seu paper en la creació del Cercle Artístic, que es va constituir el mes de setembre de 1948, i es va convertir en la primera entitat cultural que naixia des del final de la guerra. Una institució que fou essencial en el ressorgiment de l’activitat artística de la ciutat.

L’any 1949 es casa amb Mercè Antonio, filla del llibreter i poeta Joan Antonio i Guardias. Es trasllada a viure a Tarragona i enceta la seva activitat com a llibreter; es converteix en un llibreter de referència tant a Tarragona com a la resta de Catalunya. Deu anys després, inauguren a la llibreria la Sala d’Exposicions, que durant sis anys es convertirà en la galeria d’art més important de la ciutat, en la qual varen exposar els artistes més significatius de les comarques de Tarragona, així com primeres figures de l’art d’arreu de Catalunya.

Cal destacar, a més, la seva relació amb diferents institucions culturals com l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i la Germandat del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.

Finalment, no podem oblidar una de les seves passions, el mar, perquè navegar era per a ell part de si mateix. Aquesta passió el va portar a fundar l’Escola de Marineria del Club Nàutic de Tarragona, primera a l’Estat espanyol. Una passió que visualment queda reflectida en el pes que tenen, en la seva obra com a dibuixant i il·lustrador, els nombrosos dibuixos i gravats dedicats a goletes i vaixells.

Un home enamorat de l’art, les lletres i la mar.