The Ministers of Past Time

 ENTRADES (5€)

Terminīs

Música d’exili i migració a Europa al volant de 1600

El 1492, any de la publicació de la Gramática castellana de Nebrija i considerat sovint l’inici del Segle d’Or espanyol, la Península Ibèrica vivia un moment de grans canvis polítics i socials. Aquell mateix any, els jueus van ser expulsats de Castella i Aragó, i pocs anys després també de Portugal. Aquest fet va provocar la dispersió de moltes comunitats jueves per Europa.

Amb elles van viatjar també les seves tradicions culturals i musicals. Durant el segle XVI, aquests músics i les seves famílies van contribuir a transformar la música europea i al desenvolupament de nous instruments, com el violí i la viola da gamba, influïts per instruments ibèrics com la vihuela de mà.

Segons l’historiador Peter Holman, un grup de músics descendents de jueus expulsats es va establir a Venècia i, més endavant, va arribar a Anglaterra. Allà van crear el primer consort de violins de la cort anglesa, que coexistia amb un conjunt de violes da gamba diritigit pels mateixos músics. Aquest intercanvi musical probablement va influir en obres tan conegudes com Lachrimae de John Dowland, escrita per poder-se interpretar amb diferents instruments.

Aquestes històries mostren que la música no entén de fronteres fixes. Al llarg del temps, les migracions i els exilis han afavorit l’intercanvi d’idees, estils i repertoris, enriquint el patrimoni musical europeu. Els músics migrants van portar les seves tradicions als nous territoris on vivien, transformant alhora la música dels llocs d’acollida.

També en són exemple compositors com Salomone Rossi, músic jueu de Màntua, o Leonora Duarte, compositora descendent de jueus sefardites establerts a Anvers, les obres dels quals reflecteixen aquesta barreja d’influències culturals.

En sentit invers, el violinista anglès William Brade va viatjar pel continent europeu i va incorporar a la seva música les influències italianes que havien arribat abans a Anglaterra gràcies a músics estrangers.

Moltes melodies també van circular entre països i cultures, adaptant-se a nous contextos. És el cas de melodies populars que apareixen tant en música instrumental italiana com en cants tradicionals jueus.

Aquest diàleg entre cultures continua viu avui dia. La compositora Mayah Kadish descriu així la seva obra Lilan: una música connectada amb la natura, la veu humana i els sons més primitius, que busca donar espai als sons perquè “parlin” per si mateixos.

PROGRAMA

Picforth (?-?) — In nomine (ca. 1578)

Salomone Rossi (1570–1630)—Sinfonia Grave (IlPrimoLibrodelleSinfonieetGagliarde) 

S. Rossi — Gagliarda detta La Norsina (Il Primo Libro delle Sinfonie et Gagliarde 

-

Leonora Duarte (1610–1678) — Sinfonia 5 à 5, Secondi toni 

Albert Kellim (?) — Pavin & Gallyard of Albarti 

-

Three anonymous dances (Lumley Partbooks) — Pavin (Doe 100)- Gaillarde (Doe 78) Dance (Doe 103)

L. Duarte — Sinfonia 7 à 5, Terti toni 

S. Rossi — Sonata diciassettesima (Il Secondo Libro delle Sinfonie e Gagliarde 

S. Rossi — Gagliarda detta la Zambalina (Il Secondo Libro delle Sinfonie e Gagliarde) 

-

William Brade (1560–1630) — Coral, for violin and continuo

W. Brade —CanzonV(Neweausserlesene Paduanen, Galliarden, Cantzonen, Allmanden und Couranten) 

-

L. Duarte — Sinfonia 1 à 5, Decimi toni 

S. Rossi — Correnta sesta (Il Terzo Libro di Varie Sonate, Sinfonie, Gagliarde, Brandi e Corrente) 

S. Rossi — Correnta prima (Il Terzo Libro di Varie Sonate, Sinfonie, Gagliarde, Brandi e Corrente) 

-

Mayah Kadish (1988) — Lilan (2022, commissioned by CCR d’Ambronay) 

-

John Dowland (1563–1626) — Lachrimae Antiquae 

Arr. Ignacio Ramal (1985) — Ballo di Mantova (trad.) / Fuggi, fuggi, fuggi (G. Cenci) / La mantovana (G. Zanetti) / An Italian Rant (Playford) / Lekh Leshalom Geshem

-

W. Brade — Ein schottisch Tantz (Newe auserlesene Branden, Intraden, Mascheraden, Baletten)

Ministers of Past Time

Ignacio Ramal: violí I 
Ángela Moro: violí II
Alaia Ferran: viola
Marc de la Linde: viola de gamba 
Alberto Jara: violone
Jeremy Nastasi: arxillaüt i guitarra barroc 
 

El nom The Minsiters of Pastime remet a l’expressió utilitzada per l’ambaixador francès a la cort d’Enric VIII per descriure la recerca de músics al continent europeu, un procés que va culminar amb l’arribada a Anglaterra d’un grup d’instrumentistes de corda que va establir les bases del primer conjunt documentat de la família del violí en aquell país. Inspirat per aquest encreuament de tradicions i circulacions culturals, l’ensemble situa al centre de la seva proposta el consort de violins, explorant-ne el desenvolupament i el seu paper en diferents contextos musicals, i concep els seus programes a partir d’interessos de repertori i estil, en diàleg amb diverses línies de pensament. 

Fundat a Barcelona, el grup reuneix músics amb trajectòries desenvolupades en diferents contextos internacionals. Formats en institucions de referència a Europa, els seus membres mantenen una activitat continuada en escenaris i projectes de música antiga, participant en produccions amb artistes i conjunts de primer nivell.

Compromès des del principi amb l'idea de col·lectiu, el grup es nodreix de diferents bagatges, diferents orígens, com també dels vincles musicals que uneixen els seus membres per tal d'elaborar projectes de forma conjunta buscant unir la màxima qualitat i rigor musicològic. 

The Ministers of Pastime va ser seleccionat el 2020 com a ensemble guanyador de la convocatòria NEWTRACKS@FBAS, en el marc del Festival Barocco Alessandro Stradella. El 2021 va passar a formar part del programa europeu EEEMERGING+, dedicat al suport de joves ensembles de música antiga. Posteriorment, ha estat seleccionat com a ensemble “trampolí” en la convocatòria EFFEA, participant en una xarxa de col·laboració amb diversos festivals europeus, i forma part de la Xarxa de Joventuts Musicals de Catalunya.

El grup ha participat en cicles i festivals dins i fora d’Espanya, com el FIAS (Festival Internacional d’Art Sacre), FeMAP (Festival de Música Antiga dels Pirineus), la Fundación Juan March, la Quinzena Musical de Donosti-Sant Sebastià, el Festival Jordi Savall a Santes Creus, el Festival de Fontfroide, el Festival Cistermúsica a Alcobaça, el Beverley Early Music Festival, el Festival d’Ambronay i el Festival Llums d’Antiga de L’Auditori de Barcelona. 

Actualment, The Ministers of Pastime es troba en període de postproducció del seu primer CD, dedicat al repertori d’Antonio Bertali, Giovanni Valentini i Johannes Schmelzer, amb llançament previst a inicis de 2027. El març de 2026, l’ensemble va realitzar l’enregistrament del seu segon CD, “Terminīs”, amb publicació prevista per a la primavera de 2027 sota el segell Ambronay Éditions.