La música pensa: la filosofia d’E. Trías i la narratologia

La música pensa: la filosofia d'E. Trías i la narratología

És un lloc comú que la música, a més de ser una pràctica especialitzada que tant serveix a l'oci superficial com produeix una experiència vital profunda, ha estat objecte de reflexió per part dels mateixos artistes juntament amb crítics, historiadors i filòsofs. Però davant d'aquest habitual pensament sobre la música s'ha obert també des d'antic una via minoritària on és la mateixa música la que pensa musicalment. 

Fa dues dècades al seu monumental llibre El cant de les sirenes (2007, pp. 801 i 923-924) el pensador Eugenio Trías (1942-2013) ja parlava d'“un pensament que és musical abans de poder-se concebre en el sentit lògic-lingüístic en què el tracta de descobrir la filosofía occidental”. Trías afirma que “la música no és únicament un fenomen estètic”, i ens proposa entendre-la com “una forma de gnosi sensorial: un coneixement –sensible, emotiu- amb capacitat de proporcionar salut”.  En una imatge profundament il·lustrativa de la seva fusió filosòfica entre art i ciència, Eugenio Trías diu: “No sé si Déu juga o no als daus, si admet i acull atzar i indeterminació, o suscita necessitat i estricta determinació. Però d'una cosa n'estic fermament convençut: pensa en idees i formes que la música –millor que cap altre àmbit de la creació- aconsegueix descobrir a través de la seva apassionant aventura, i de la trama narrativa que compon en el curs de la seva història”.

Convidant al debat algunes visions anteriors relacionables, i partint de l'evocació narrativa esmentada de Trías, es presentarà una nova aproximació a la narratologia, proposta d'anàlisi musical, no exempta de polèmica, basada en la interpretació de la narrativitat musical i que, com assenyala F.E. Maus en la seva síntesi per a New Grove´s (2001, p. 641), “sovint ha estat oferta com una alternativa a la descripció purament tècnica” i per això, “com una clau per a la significació musical”.

ÁLVARO ZALDIVAR

Des de fa més de tres dècades és Catedràtic numerari de Música i Arts Escèniques, especialitat d'Història de la Música (anteriorment anomenada Estètica i Història de la Música, de la Cultura i de l'Art), amb destinació definitiva des del 2003 al Conservatori Superior de Música Manuel Massotti Littel de Múrcia. Amb anterioritat ha estat catedràtic de la mateixa especialitat al Conservatori Superior de Música de Saragossa (centre del qual va ser secretari, vicedirector i director).

Conseller de número de la Institució Ferran el Catòlic (DPZ, vinculada al C.S.I.C.) des de 1999, és també, Académico de Número de la Real de Bellas Artes de Santa Maria de la Arrixaca de Murcia (elegit el 2003, era corresponent des de l'any 2000). També és actualment Membre Corresponent de les Reials Acadèmies de Belles Arts de San Luis de Saragossa (1995), de San Fernando de Madrid (2002) i de la Real Academia d'Extremadura de las Letras y las Artes (2009). I des del 2011 és Membre d'Honor de la M. I. Acadèmia de la Música Valenciana. Des del 1997 és Soci d'Honor de l'Associació Espanyola de Centres Superiors d'Ensenyaments Artístics (ACESEA, de la qual va ser cofundador, primer Vicepresident i assessor de la Presidència).

Així mateix, el 2021 és nomenat conseller titular -pel grup de personalitats de reconegut prestigi- del Consell Superior d'Ensenyaments Artístics (màxim òrgan consultiu de l'Estat Espanyol en aquest àmbit), del qual ha estat designat, per Ordre Ministerial, el seu Vicepresident Tercer.

El Consell del Real Conservatorio Superior de Música de Madrid li va concedir el 2007, per unanimitat, la seva Medalla d'Or. Al juliol de 2019, el Rei Felip VI, a proposta del Ministre d'Afers Exteriors, i per iniciativa del Departament de Justícia, li concedeix la Encomienda de la Orden del Mérito Civil. Per Ordre Ministerial EPF/622/2020, de 3 de juliol de 2020 (BOE del 8 de juliol), la ministra d'Educació li ha concedit la categoria de Encomienda con placa de  la Orden Civil de Alfonso X el Savio, en la qual ja havia ingressat, per O.M. de 5 de desembre de 2007, amb la categoria d'Encomienda.

Als cursos 2021-22 i 2022-23 ha estat Conseller d'Educació, amb seu a París, per a les Representacions Permanents d'Espanya davant de l'OCDE, la UNESCO i el Consell d'Europa. Amb anterioritat, ha ocupat altres llocs de gestió pública educativa com ara: Inspector General de Conservatoris (1987-1989) i Sotsdirector General de Personal docent i investigador (2005-2007) del Ministeri d'Educació i Ciència; Subdirector General d'Ensenyaments Artístics Superiors de la DG d'Universitats de la Comunitat de Madrid (2012-2013); i Director del Gabinet Tècnic de la Sotssecretaria del Ministeri d'Educació i Formació Professional (2018-2020).

Present en nombroses activitats artístiques, és assessor musical en produccions teatrals i en activitats dansístiques, així com autor de diversos textos escènics i llibrets.

Als seus tres camps d'especialització (la teoria històrica de la música espanyola -concretada en la modalitat polifònica-, una crítica estètica a partir de la reflexió sobre la música contemporània, i l'organització acadèmica i investigacions pròpies -creatiu/performatives o des dels processos artístics- dels centres superiors d'ensenyaments artístics), és autor d'abundants publicacions divulgatives, tècniques i de recerca.

Més informació i publicacions: https://csmmurcia.com/profesores/zaldivar-gracia-alvaro/