El passat 29 de novembre els alumnes de les aules Gregal i Llevant van poder gaudir d'un Taller d'Expressió Corporal.
Hem escoltat i experimentat amb el nostre cos i el moviment.
Un taller divertit i emocionant per expressar i comunicar.
Us deixem un recull d'imatges i vídeos de l'experiència.
El passat dia 11 de novembre i emmarcat dins del cicle “Família i escola: espai compartit” va tenir lloc el col·loqui-xerrada “Cuida’t per cuidar” dinamitzat pel servei de Psicologia.
Durant gairebé dues hores vam compartir aprenentatges i vam escoltar les vostres experiències que van enriquir la tarda enormement. Des de darrera de la pantalla es copsava el caliu que es va propiciar entre vosaltres, les famílies, construint una petita teranyina que desitgem que es continuï teixint.
El col·loqui es va iniciar amb una introducció teòrica, imprescindible per situar-nos en el mateix punt de partida i anar introduint conceptes sense deixar de compartir en cap moment.
Dedicar-nos temps, comunicar-nos amb nosaltres mateixos de manera amable, detectar diàlegs interns que ens poden limitar, veure quins recursos tinc disponibles en cada moment (personals i de l’entorn), saber com demanar ajuda... són algunes de les idees que vam anar desglossant i que, vosaltres, vau exemplificar perfectament amb vivències personals lligades als diferents moments i cicles vitals per on heu transitat com a persones, com a pares i com a famílies.
Les emocions i sentiments que acompanyen aquestes experiències també hi van tenir cabuda, com no podria ser d’una altra manera. I és que quan detectem signes d’alerta que ens mobilitzen cap a l’autocura i un millor benestar emocional cal tenir en compte que potser aquest camí no serà planer. és possible que durant el trajecte sorgeixin sentiments ambivalents o, fins i tot, negatius ja que hi trobarem entrebancs en forma de....
... “em sento culpable”.
... “vull estar millor, ho intento però no me’n surto”
... “si no estic cuidant, no sé que fer ni gairebé qui sóc
... “no sé com demanar ajuda”.
Però mentre avancem, pas a pas, per aquest camí ple d'entrebancs i que pot trontollar amb força en alguns moments també fomentem una mirada més tendra cap un mateix, amb gratitud cap els familiars que ens acompanyen, situant-nos en un nou lloc que ens farà més planera la tasca com a cuidadors.
Ens agradaria finalitzar aquestes línies amb les paraules d’una família que va assistir al col·loqui… “lo important és estar el màxim de bé amb el que tenim”, una frase que compartim totalment i on hi afegim: per aconseguir-ho, cal que no ens oblidem mai de nosaltres mateixos.
Aprofitem l'avinentesa per agrair-vos l’assistència i les valuoses aportacions.
