Octubre. Rutines ben instaurades a les llars. Matins ràpids on la pressa mana. Despertadors i horaris. Extraescolars. L’enrenou de les escoles de teló de fons. Il·lusions a les motxilles. HA TORNAT L’ESCOLA!

Tot i la voràgine que pot semblar l’arribada de l’escola per tal de complir horaris i rutines amb èxit, aquesta tornada a la “normalitat” que regna durant el curs té nombrosos beneficis pel dia a dia dels nostres alumnes i, de retruc, per les famílies.

La rutina beneficia la salut mental i, en contrapunt, el desordre perpetuat i continu poden generar caos, angoixa i estrès que s’esvaeixen quan torna l’ordre i l’estabilitat a les cases.

Els hàbits i els costums que tornen amb l’arribada del nou curs suposen establir fronteres del que està permès i del que no, entorns previsibles pels nens i les nenes. Així, conèixer el ritual que cada família estableix abans d’anar a dormir, per exemple, els aporta seguretat i tranquil·litat al mateix temps que els donem l’oportunitat de saber què és el que s’espera d’ells i què han de fer: oferim ordre i seguretat.

El fet de tenir uns horaris més o menys clars i unes rutines establertes també resulta alliberador pels nens i nenes ja que es redueix la sensació d’esforç al convertir en hàbit la quotidianitat i ens eximeix a tots, grans i petits, de prendre decisions sobre tot allò que ha d’esdevenir en un futur immediat.

Resulta evident i indiscutible la cabdal importància de l’escola en aquest sentit. Contribueix a ordenar el dia a dia de les comunitats, es converteix en la facilitadora per excel·lència de l’establiment de rutines i horaris a les llars, ajuda a aportar harmonia després de les llargues tardes d’estiu en les que canviem el rellotge per les ulleres de sol i la rutina per una improvisació aparentment lleugera.

Situem-nos, ara, en una escola d’educació especial on diferents alumnes hi conviuen; on degut a la seva idiosincràsia llegir i comprendre el món que els embolcalla pot resultar un esforç titànic i on l’anticipació de l’entorn i del que esdevindrà pot ser un camí abrupte però alhora imprescindible i totalment necessari… t’imagines la incertesa de no saber que succeirà en un futur proper?

En aquests casos, l’adult ha de mediar per oferir rutina i ordre en uns alumnes on l’autodeterminació i el criteri propi poden ser difícils d’adquirir. En aquest context; els horaris amb suport visual, l’estructura i anticipació de la jornada escolar i les rutines i hàbits són de gran transcendència per assolir l’estabilitat dels alumnes.

Tot i que sovint busquem evadir-nos de la rutina i l’ordre ja que semblen no tenir molt prestigi, ni resultin avantguardistes; reivindiquem la rutina i l’escola com una eina educativa i terapèutica molt potent i beneficiosa per tots.

Reivindiquem la rutina en un món on tot ha de ser immediatesa, canvi, moviment i sorpresa. Reivindiquem la comoditat dels nostres costums i hàbits com a grans alliberadors de pressions i angoixes innecessàries. I sobretot, reivindiquem la rutina perquè contribueix a formar adults estables i emocionalment  sans.

I SÍ!!!! També reivindiquem la creativitat en allò quotidià, els matins no cronometrats, les tardes despreocupades d’horaris i buides de responsabilitats i normes. Perquè al cap i a la fi, sortir de la rutina també és necessari.

Hi ha temps per a tot.