BIENNAL D'ART 2021

0

 

Dionís Escorsa O’Callaghan, María García Ruiz, Fermín Jiménez Landa,
Gerard Boyer, Svantje Busshoff, Edu Comelles, Ángela Cuadra,
Matteo Guidi, Anna Jornet Puig, Pau Magrané Figuera, Olga Olivera-Tabeni,
Ariadna Parreu, Borja Santomé Rodríguez.

 

Catàleg BADt (descarrega pdf)
 

Per poder analitzar de manera objectiva tots els aspectes que han estat importants en la renovació d’aquest premi, d’acord amb una estratègia viable de futur, no ens podem allunyar dels arguments principals que han format part dels orígens d’aquesta convocatòria, fonamentada, des del començament, en la fórmula de concurs i escenificada en dues disciplines molt específiques, com la pintura i l’escultura. Sota aquesta premissa, calia plantejar la reformulació d’un premi que ens permetés continuar apostant per la figura de l’artista, però amb un nou enfocament de les bases i amb la voluntat d’entusiasmar el màxim nombre de participants, des de qualsevol disciplina artística.


Cada cop som més conscients de la pertinença a un escenari on el lligam amb els diferents contextos acostuma a ser la pura utilitat professional o domèstica. Treballar amb el plantejament d’uns objectius artístics i uns criteris de selecció fonamentats en la voluntat de continuar explorant aquesta mirada més nostàlgica del nostre entorn comença a ser caduc i se’ns planteja la necessitat de reconduir-la cap a una altra d’encuriosida i més experimental. D’altra banda, la complexitat en la qual s’ha vist immers el projecte artístic contemporani i l’adaptació de tota la seva logística en la formulació de l’obra requereix cada cop més compromís per part dels mateixos artistes i més implicació per part de les institucions en els processos de postproducció. Tenint en compte el contrastat esforç per part d’alguns artistes a l’hora de presentar-se al concurs, ha comportat el plantejament d’unes noves metodologies en la reformulació de les bases i en l’adaptació al context actual.


Si bé els anteriors premis Tapiró de pintura i Julio Antonio d’escultura van gaudir de la seva ben merescuda rellevància, en aquest moment ja demanaven ser revisats. Així doncs, sense defugir la nostra responsabilitat, i el concepte “Premi”, hem treballat amb la nova fórmula de Biennal, que ens permeti continuar avançant, per afavorir i captar l’interès dels artistes i tal vegada cercar la incidència en les mirades amb més pes específic de l’escena artística contemporània: crítics, comissaris, galeries, directors de museus i centres d’art contemporani, així com de la resta de públic en general.
Si tenim en compte les aportacions experimentades durant tots aquests anys amb els diversos llenguatges artístics, podrem veure com ara, en el context actual, ens trobem immersos en una sèrie de canvis que han estat influenciats per la tecnologia digital i pel ressorgiment de noves disciplines i mecanismes de treball que aposten per la interconnexió entre aquests diferents llenguatges.


Per aquest motiu, l’estratègia per a la renovació del certamen l’hem basada en la unificació dels dos premis sota una mateixa convocatòria, Biennal d’Art Diputació de Tarragona. Això ens permet plantejar, de manera molt més justificada, l’opció de poder presentar-se a concurs qualsevol estil de treball o de proposta artística, independentment de la seva disciplina i sense la necessitat d’atendre a classificacions prèvies.


En aquesta línia, el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona pot aportar una estructura de treball professionalitzada, amb capacitat i poder de decisió sobre els diferents plantejaments conceptuals i aspectes tècnics que s’hagin de resoldre. Gràcies a tots els seus professionals, la fixació d’objectius específics a curt i llarg termini, l’anàlisi i plantejament d’estructures de treball futures, així com la resolució dels problemes tècnics, podrà estar molt més consensuada i debatuda.
Amb els anys, hem passat d’un model de concurs centrat en la figura de l’artista guanyador i de la seva obra a fixar molt més l’interès sobre els artistes seleccionats, i a entendre i valorar la importància d’aquest certamen, des de la seva coherència com a projecte amb una visió conjunta, reflex i referent dels arguments que configuren el nostre context artístic, amb els quals ens debatem cada dia.

 

Dionís Escorsa

PREMI / Dionís Escorsa. El balcón inverso.

 

ACCÈSSIT / Maria García. Tierras raras.

 

ACCÈSSIT / Fermín Jiménez. El final de un vacío es el principio de otro.

 

Gerard Boyer. L’ombra del núvol

 

Matteo Guidi. Donacions

 

Ariadna Parreu. Plasma fantasma. Imago + Pupa

 

Borja Santomé. Rumbo a Eleusis

 

Edu Comelles. Temps suspès

 

Anna Jornet. Ventura

 

Svantje Busshoff. Bauzaun

 

Ángela Cuadra. Alineaciones

 

Pau Magrané. La font

 

Olga Olivera-Tabeni. Colorimetries de la Ribera d’Ebre