Fitxa tècnica:
Direcció i guió: Céline Sciamma.
Fotografia: Claire Mathon.
Fins Portrait d’une jeune fille en feu, les pel·lícules de la cineasta francesa Céline Sciamma transcorren en la contemporaneïtat per mostrar adolescents en el seu despertar sexual mentre experimenten la mudança dels seus cossos i de la seva identitat, la confusió dels seus sentiments, els vincles creats amb l’amistat: La naissance des pieuvres (2007), Tomboy (2011), Bande des filles (2014). En canvi, la història de Portrait d’une jeune fille en feu ens transporta a finals del segle XVIII cap a un lloc de la costa bretona, on hi arriba en una embarcació una jove pintora (Marianne/Noemi Merchant) amb un encàrrec: realitzar el retrat d’una altra jove (Héloïse/Adèle Haenel) amb una finalitat “matrimonial”. El retrat s’ha de fer d’amagat perquè Héloise s’oposa a fer de model com una forma de resistència al matrimoni. Tanmateix, entre les dues joves, que s’observen mútuament, hi ha una atracció que quallarà en enamorament a partir del moment en què Héloise accepta posar per Marianne. Com en els films anteriors de Sciamma, hi ha una atenció preferent als personatges femenins, però en aquest cas, a banda del fet que ja no són adolescents, habiten en una època del passat regida per altres normes i imposicions socials.
Aquesta pel·lícula, tan sensual, està feta amb un esperit contemporani en la mesura que aquestes dones joves, ni que sigui de manera efímera, subverteixen les normes mentre que Sciamma transfigura des d’una perspectiva feminista la manera com ha sigut abordada la tradicional relació entre un pintor (l’home com a creador) i la model (la dona com a musa i, sovint, amant) per part de la mateixa pintura, però també la literatura i, és clar, el cinema.