Fitxa tècnica:
Quan el seu avi matern, Frank A.Lorang, va morir l’any 2010, Núria Giménez Lorang va fer una descoberta inesperada: a les golfes de la casa suïssa del difunt va trobar-hi un munt de bobines. Aquestes contenien pel·lícules majorment rodades pel seu avi (però també en part per l’àvia, Ilse G.Ringler) feia entre més de seixanta i quaranta anys enrere. Diu que les ignorava i de les quals ni tan sols n’havia sentit parlar mai. Iniciada en el mon audiovisual, Núria Giménez va plantejar-se què fer amb aquelles imatges silents, bona part filmades esplèndidament en 8mm i, sobretot, 16 mm en colors vius.
Quasi deu anys després, ha presentat el treball fet amb el material trobat: My Mexican Bretzel, una pel·lícula vertaderament original que, irreductible a categories i etiquetes, fa que els espectadors ens preguntem què és això que veiem, què hi pot haver de veritat i de mentida en la història que, a través d’un text en forma de dietari que apareix escrit a la pantalla, va esbossant-se a propòsit de les imatges i sovint com un contrapunt al que aquestes semblen mostrar: la vida viatgera i aparentment feliç d’un matrimoni burgés europeu a mitjans del segle XX. En la tensió entre les imatges i el text, s’hi entreveu la diferència entre una actitud masculina i una de femenina encarnades respectivament per uns personatges anomenats Leon Barrett i Vivan Barrett.