Palau Bofarull

Construït el 1770 per l'arquitecte Francesc Bofarull, va ser encarregat pel seu germà, Josep Bofarull i Gavaldà, batlle de Reus i títol nobiliari per mitjà de tres concessions reials (1760, 1772 i 1774).

Cal destacar-ne el Saló Noble, amb una decoració singular. El gran sostre data del 1788 i és obra d'un dels millors pintors de l'època, Pere Pau Montanyà.

Les escenes representades fan referència al comerç i a una glorificació de la monarquia borbònica. El saló, amb les seves pintures, a més de ser la peça més destacable de l'edifici, és l'única que ens ha arribat sense modificacions, tot i que ha calgut restaurar-ne totalment els paraments verticals, el paviment i els llums.

Els Bofarull van residir-hi fins al 1863, quan la propietat va passar per herència als Querol Rius, comtes de Rius.

Més tard va ocupar l'edifici la societat recreativa El Olimpo, fins a l'any 1936, en què va ser confiscat per la FAI (Federació Anarquista Ibèrica). Acabada la guerra, va ser ocupat pel Frente de Juventudes, fins que a la dècada dels quaranta va passar a mans del Club Natació Reus Ploms. Aquesta entitat va conservar les diverses sales i sobretot el gran saló, però va modificar en profunditat la part posterior de l'edifici cobrint l'ampli pati per tal de bastir-hi una sala de ball i un bingo.

El 1985 va ser comprat per la Diputació de Tarragona amb l'objectiu d'ubicar-hi la seu de l'Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Reus.

El projecte de restauració, obra de l'arquitecte Xavier Olivé, completa tres aspectes en la intervenció. D'una banda, restituir la volumetria original, tret de l'edificació existent a l'antic jardí, que ha estat reestructurada per dotar l'edifici d'una sala d'audicions. D'altra banda, la restauració rigorosa i estricta del Saló Noble, l'escala i la façana. I finalment les golfes, que es modifiquen i amplien per ubicar-hi les aules del Conservatori.

⬇️ Descarrega't el tríptic del Palau Bofarull.