La Diputació

L’inici de les obres de restauració al castell monestir d’Escornalbou posa al descobert importants troballes arqueològiques

Les actuacions que estan en marxa al monument formen part de la segona fase d’intervencions que la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya realitzen per a impulsar la Baronia d’Escornalbou
  • Publicat11/03/2021

L’inici de les obres de restauració en el castell monestir de Sant Miquel d’Escornalbou (Baix Camp) està posant al descobert importants troballes arqueològiques, ja que per primer cop s’hi han trobat restes del que van ser els orígens de la construcció, un convent de la comunitat agustina del segle XII. En destaquen els fonaments medievals del claustre i la muralla. Aquesta intervenció forma part de la segona fase d’actuacions impulsades conjuntament des de la Diputació de Tarragona i la Generalitat, amb l’objectiu de posar en valor el castell monestir i el seu entorn.

La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Elsa Ibar, han conegut aquesta tarda l’estat de l’evolució dels treballs que s’estan duent a terme i han compartit els resultats que ja estan donant les excavacions arqueològiques. A la visita també hi ha assistit els alcaldes i alcaldesses dels municipis de la Baronia d’Escornalbou, així com del director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Josep Manuel Rueda; el director dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació al Camp de Tarragona, Àngel Xifré, i els diputats de la Diputació Joan Josep Garcia, Josep Forasté i Pere Granados. En el seu discurs, Llauradó ha subratllat la importància dels treballs, contextualitzant-los en el context actual: “La pandèmia ens ha ensenyat com d’important són els espais naturals perquè tothom en pugui gaudir, des d’una perspectiva de servei públic. Però també ens posa sobre la taula la necessitat urgent de promocionar l’economia de la nostra demarcació, fomentant l’ocupació i oferint nous actius turístics que visibilitzin els petits pobles d’interior, com són els municipis de la Baronia. Amb projectes com aquest, la Diputació de Tarragona, com a motor econòmic de la demarcació que som, i amb la vista posada a l’equilibri territorial, s’avança i dóna resposta a necessitats concretes, amb actuacions concretes”. Per la seva banda, Ibar ha destacat que “aquest projecte referma el compromís de la Generalitat amb el patrimoni, entès com un valor cultural però també com un recurs al servei del desenvolupament territorial, social i econòmic. Entenem que aquestes obres que ara duem a terme conjuntament amb la Diputació són una inversió important per ella mateixa, però també perquè ens permetran conèixer millor què era, com era i quina importància tenia el castell-monestir d’Escornalbou”.

Les excavacions que s’estan duent a terme al castell monestir ja han començat a donar alguns resultats reveladors, ja que es tracta dels treballs arqueològics de major envergadura que mai s’han dut a terme en aquest conjunt. L’arqueòloga que dirigeix l’excavació, Carme Subirana, constata que “aquests treballs ja ens estan aportant dades d’especial interès, que probablement canviaran algunes de les visions que hem tingut fins ara del castell monestir”. L’objectiu és, per tant, aportar nou coneixement sobre l’evolució constructiva del monument des del segles XII al segle XIX.

Escornalbou Reneix, una operació en tres fases

Les actuacions que es duen a terme al castell monestir i al seu entorn estan en marxa des de l’any 2018 i es divideixen en diverses fases, recollides al seu Pla Director, amb una inversió total de 5,7 milions d’euros. A punt de finalitzar la fase d’infraestructures i entorn del castell (2018-2020), el passat mes de gener es van iniciar les obres de restauració, que preveuen la consolidació de l’estructura de la planta noble i les cobertes; la restauració de l’edifici de serveis, la cafeteria, les aules i l’àrea de recepció; la millora de l’accés i la connectivitat i la restauració de l’Ermita de les tres verges. Aquesta segona fase (amb un pressupost de 1.626.344 €) compta amb el cofinançament de l’1,5% Cultural del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. 

Una història prou desconeguda

En aquest sentit, la descoberta que s’ha fet dels fonaments originals del claustre i la muralla del segle XII ha de permetre documentar millor la fundació i l’origen del monestir (1170) quan s’hi va instal·lar una canònica (comunitat de clergues) agustina. Igualment, la interpretació dels resultats servirà per entendre millor l’evolució històrica d’aquesta primera canònica (segles XII-XV) fins al convent de frares franciscans recol·lectes (segles XV i XVI) o al seminari de missions dels franciscans observants (segles XVII i XVIII),que va ser l’època de màxima ocupació i creixement d’Escornalbou.

La campanya arqueològica se centra en el claustre, l’entorn de l’església i l’edifici principal, i s’enregistra digitalment amb topografia làser scan 3D amb l’objectiu de fer llum sobre el complicat procés de transformació del conjunt arquitectònic durant els seus nou segles història. En l’estat actual dels treballs, esdevé especialment important la localització al subsòl dels fonaments medievals del claustre, d’alguns trams de l’antiga muralla perimetral o de les antigues cisternes. “Però ho són també els murs que avui encara configuren els edificis, estructures que ens informen sobre el monestir medieval i la seva important evolució i creixement promocionats per les noves comunitats monàstiques en època més moderna”, en paraules de Subirana.

Paral·lelament als treballs arqueològics, s’estan duent a terme diversos estudis historiogràfics que comencen a revelar una institució monàstica d’una rellevància territorial fins ara molt desconeguda entre els segles XII-XV, alhora que, posteriorment, va ser un seminari cabdal en la formació de molts dels missioners de l’orde que predicaren arreu de Catalunya i al País València i, també, a Amèrica fins a la primeria del segle xix.

5,7 milions d’inversió entre 2018 i 2023

Les actuacions que es duen a terme al castell monestir i al seu entorn tenen com a objectiu la seva posada en valor, un tresor patrimonial i rural a la Costa Daurada, tot contribuint a la dinamització econòmica i social del territori, la promoció de l’activitat cultural i turística  i la preservació de la natura.

Es disposa d’un Pla Director que preveu una inversió total de 5,7 milions d’euros i s’estructura en tres fases. En la primera fase, anomenada Operació Baronia d’Escornalbou, d’infraestructures i entorn natural s’ha construït l’abastament d’aigua potable des de l’Argentera, els sanejament de les aigües i conducció dels serveis, la restauració de les edificacions de les corralines, el mur dels camí dels frares i la font del sarraí, i darrerament, la millora dels camins i senders dels set municipis de la baronia d’Escornalbou. És un projecte liderat per la Diputació de Tarragona i cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional, amb un ajut de 613.908,48 euros d’una inversió total prevista d’1.484.137,66 euros.

La segona fase ara iniciada, finançada pel 1,5 % cultural del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), correspon a la restauració de tot el conjunt edificat, i es preveu finalitzar a finals del 2022. La tercera fase inclou la museografia i els serveis turístics complementaris que finalitzarà a meitat del 2023.

Patrimoni històric, arquitectònic i natural

El Castell Monestir, al terme del municipi de Riudecanyes (Baix Camp), es troba a la muntanya d’Escornalbou, just davant de la Serra de l’Argentera, al límit entre les comarques del Baix Camp i del Priorat. El cim del turó. Al seu vessant de migdia s’hi troben les estructures edificades de més entitat patrimonial, la residència d’Eduard Toda, concebuda a la primeria del segle xx, seguint el model de casa de camp anglesa, i bastida sobre les restes d’edificis precedents, que remeten a la fundació, a mitjan de segle xii, del Castell Monestir i a les seves posteriors remodelacions en èpoques baix medieval i moderna.                                                                 

De la primera època monàstica del segle xiii en són testimonis avui dia restes del clos primitiu: l’església, la sagristia, la sala capitular i el pati claustral, per bé que aquest darrer molt alterat. Al seu voltant, els edificis residencials construïts per Eduard Toda es configuren com una veritable “casa-museu”. En ella es conserva una part important de la decoració original, formada pel mobiliari domèstic i diverses col·leccions d’arts decoratives que havia adquirit al llarg dels seus viatges com a cònsol, d’entre les que sobresurt la seva biblioteca.

Aquest conjunt edificat i museïtzat, obert a la visita pública des de l’any 1995, és el que designem comunament com a  “Castell-Monestir”. Tanmateix, l’entitat patrimonial d’Escornalbou s’escampa arreu d’una muntanya fortament antropitzada des d’antic. D’aquest llegat històric en són testimonis, entre molts d’altres, els enterraments neolítics de la Cova Josefina, al peu de l’ermita de Santa Bàrbara, o els Horts dels frares, edificacions agrícoles i camps d’horta construïts al segle xviii, sota la imponent cinglera on es troba el Castell Monestir, i que estigueren novament en ús durant l’estada d’Eduard Toda.

Escornalbou és també, més enllà de la seva entitat històrica i monumental, un gran bosc de 89,45h. Uns boscos de gran valor natural i forestal, amb una diversitat vegetal poc comuna, on conviuen les alzines, el pi blanc i la pinassa amb la comunitat d’alzina surera (Quercus suber) més meridional de Catalunya. Un bosc travessat de camins i senders que comunicaven el Castell Monestir amb els pobles de la Baronia d’Escornalbou, camins que ara permeten la pràctica del turisme esportiu.

L’inici de les obres de restauració al castell monestir d’Escornalbou posa al descobert importants troballes arqueològiques
L’inici de les obres de restauració al castell monestir d’Escornalbou posa al descobert importants troballes arqueològiques