Guia de l'Arxiu

Fins i tot per davallar als inferns cal una bona guia, especialment si la nostra intenció és retornar sans i estalvis —i enriquits— del viatge: recordem els exemples d’Enees, que baixa a l’avern acompanyat per la sibil·la de Cumes, tal com ens descriu Virgili a l’Eneida; o el fil d’Ariadna, que permet reeixir Teseu del laberint després que hagi mort el Minotaure; o els hendecasíl·labs de Dante Alighieri, a la Divina Comèdia, que ens narren el viatge de Virgili —la ciència o raó— de la mà de Beatriu —la intenció— per tal de circular pels deu nivells de l’Infern amb la màxima seguretat. Perquè guiar, segons el dret feudal i consuetudinari que ens recorda Joan Coromines, significa fer escorta a algú per garantir-li la seguretat. La paraula infern no és arbitrària, en el context dels arxius, ja que li coneixem una accepció del tot precisa i escaient per al nostre ofici. Segons llegim al diccionari, es tracta d’un lloc retret, generalment subterrani, on hom guarda coses que no convé que siguin a l’abast de tothom.

Molts arxius han restat a l’infern durant dècades —o segles— per la manca de transparència de governs i d’administracions no democràtiques. Els documents del poder, el poder dels documents, és un joc de paraules que respon a una realitat a la qual Ramon Alberch i Josep M. Mundet han donat forma de llibre. Amb la reinstauració de la democràcia política i de la formació i professionalitat del gremi d’arxivers, els arxius han recuperat la llum i han anat ascendint des del fons de l’infern fins a l’alta claror dels zigurats. Teseu eixia del laberint mercès a un fil de cotó, Enees amb un branquilló d’or, Virgili amb la revelació de la dona. Per entrar al laberint dels arxius —sales, prestatgeries, compactes, capses, lligalls i documents— també ens cal una eina, una llàntia per a circular amb seguretat i eficàcia. És a dir: una guia escrita.

D’uns anys ençà, el nombre d’instruments de descripció d’arxius —públics o privats— s’ha vist multiplicat amb valors que superen amb escreix l’obra feta durant les dècades anteriors: guies, inventaris, catàlegs i índexs són eines de consulta i ús freqüents als arxius. El Camp de Tarragona n’és un exemple que no desmereix del conjunt de Catalunya ni del d’Espanya. Aquests instruments corresponen a la vitalització dels treballs i les activitats en què darrerament s’han immergit els arxius, en una doble i complementària finalitat: valorar els seus fons i facilitar als estudiosos eines de coneixement per a realitzar treballs d’investigació.

L’any 1999 la Diputació de Tarragona va iniciar un procés de reorganització i normalització dels seus fons documentals amb tots aquests elements com a pautes de treball; l’any 2001 ja va publicar la primera guia de l’Arxiu, per bé que només es tractava d’un tríptic amb uns textos explicatius mínims, però fonamentals, i un quadre de classificació dels seus fons històrics. Ara aquella primera guia s’amplia amb continguts i, naturalment, amb gruix. Ha estat un esforç considerable tant per part del seu personal tècnic i administratiu com també dels responsables polítics, que han promogut la renovació i la posada al dia del seu patrimoni documental.

Aquesta guia, redactada tenint en compte les normes ISAD(G), pretén ser una eina que mostri els orígens, l'estructura i l'evolució de la Diputació de Tarragona, de l’Arxiu i dels fons documentals dels segles XIX-XXI; alhora, enceta un projecte editorial que vol continuar amb l’edició d’inventaris i catàlegs que ajudin a difondre el seu patrimoni documental —escrit i gràfic— amb el qual afavorim la consulta i la investigació.

Confiem que aquest instrument que ara teniu a les mans serveixi d’estímul i de confiança als diletants, investigadors i professionals per endinsar-se en un món de cultura i d’història cada vegada més clar, net i ordenat.

Eugeni Perea Simón
Cap de l’Arxiu General de la Diputació de Tarragona

El centre arxivístic de la Diputació tarragonina s’ha de lligar a la història de la institució titular dels seus fons. Les diputacions provincials nasqueren a partir de la nova articulació del territori en províncies, entre 1833-1835 . Tenien el seu antecedent en la Diputació Provincial de Catalunya, creada per les Corts de Cadis el 1812, que abolida dos anys després per Ferran VII, fou restablerta successivament el 1820 i el 1822, d’acord amb la divisió provincial que donà lloc a les quatre diputacions del país. Amb el retorn de l’absolutisme, les diputacions van ser novament suprimides, fins a començaments de 1836. L’evolució històrica d’aquesta institució va íntimament lligada als ritmes de la política espanyola: definitivament assentades l’any 1844 amb l’adveniment dels moderats al poder, van constituir la base de la primera experiència d’autogovern català amb la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925). Van ser suprimides el 1931 per la II República i restablertes de nou el 1938, com a Comisión Gestora, pel règim franquista.

A Tarragona, es va constituir una primera Diputació Provincial l’any 1822, de la que en fou president Jacobo Gil de Avalle. Posteriorment, i en compliment del Reial Decret de 25 de setembre de 1835, el governador civil de la província convocà eleccions, i la nova constitució provincial es feia públic en el Butlletí Oficial de 26 de gener de 1836. La primera sessió de la nounada institució va tenir lloc el 2 de març següent . Amb el temps, la nova corporació tarragonina va anar ampliant competències i desenvolupant una capacitat operativa cada cop més gran que es va traduir en un lògic augment de la producció documental. La necessitat de comptar amb una dependència que custodiés aquesta ingent producció i la conservés amb un ordre coherent, va precipitar la creació de l’arxiu central.

D’aquesta manera podem documentar l’existència de la figura de l’Arxiver des de l’inici de l’últim terç del s. XIX, ja que en els pressupostos de la Corporació de 1866-1867, consta en una partida de 1.550.- pta. el sou de l’arxiver i dipositari . Arrel de la promulgació de la Llei Orgànica de 20 d’agost de 1870, la Corporació va publicar un Reglament en el que dedicava sengles capítols al Registre i a l’Arxiu, respectivament. En aquest últim, a través de 4 articles: designava un cap orgànic per a l’Arxiu, establia un calendari de transferències, regulava l’accés als fons i el dotava de biblioteca auxiliar , articles que dins de l’actual concepció arxivística constitueixen la base principal d’aquesta ciència. Podem afirmar, doncs, que des del darrer terç del segle XIX, la Diputació de Tarragona ja comptava amb un Arxiu central, reflectit en els seus inventaris de béns, i que reservava, per a aquesta dependència, una plaça en la seva plantilla de personal.

Amb tot, són les pròpies actes de la Corporació les que ens proporcionen major nombre de notícies sobre l’Arxiu. El 8 de febrer de 1876, els diputats acusaven rebuda d’una memòria de Carreteres corresponent al bienni 1870-1872, la qual remetien “al archivo de esta Corporación” . És més, sabem el nom de l’oficial archivero d’aquells moments, Francisco Ferriz, al qual se li desestimava la petició d’augment de salari . La seva sol·licitud, tal volta va motivar una petita reestructuració, l’execució de la qual ens permet constatar que ja llavors l’Arxiu depenia de Secretaria General:

“la sola modificación de dar al Archivero la categoría de oficial segundo y el haber anual de 1.875 pesetas, viniendo obligado a desempeñar los negociados que le confie en Secretaria el Jefe de la Sección, y á asistir á la oficina como todos los demás empleados á las horas ordinarias y extraordinarias que el buen servicio exija, sin desatender por ello el cuidado del archivo” .

Una altra petita reestructuració s’esdevingué tres anys més tard (juny de 1879), quan l’Administració va dotar l’Arxiu de mobiliari, amb estants i prestatgeries adequades, “Siendo de absoluta necesidad y urgencia la construcción de varios estantes y armarios para colocar el gran número de expedientes que existen hacinados en estas oficinas...”. Aquesta obra precisà d’un projecte que va anar a càrrec de l’Arquitecte provincial, Francesc Barba Macip, cosa que ens fa pensar en l’abast de la reforma. De tota manera, sembla que ultra la preocupació de dotar l’Arxiu del mobiliari adequat, persistí la descurança en l’ordenació dels documents. El setembre de 1887 no hi havia forma de trobar els comptes municipals de l’ajuntament de Benissanet, cosa que motivà la queixa del consistori: “se acordó llamar la atención del Sr. Gobernador acerca del desorden y desbarajuste en que se dice estar el Archivo provincial, disponiendo que se busquen las cuentas de referencia y dicte las providencias necesarias a fin de que se ponga orden y arreglo en el referido Archivo”.

L’oficial Arxiver no restava únicament a la total disposició de la Diputació, sinó que també ho podia estar al servei del Governador Civil, ja que la Corporació provincial no deixava de respondre a l’organització jerarquitzada i centralitzada del poder executiu, dins del qual n’era un esglaó subordinat a la superioritat política de la província, el governador civil. De fet, i fins després de la Guerra Civil de 1936-1939, la Diputació exercirà funcions administratives, arrenglerades a les polítiques que seguia el Govern Civil. No ha de sorprendre, doncs, que a finals del mes d’abril de l’any 1881, l’oficial arxiver fos reclamat a prestar serveis a l’edifici del Govern Civil, per bé que sembla que de manera molt puntual, a efectes d’emetre dictamen sobre determinades qüestions . Amb tot, l’assumpte resultava administrativament inviable, puix que l’empleat que tenia a càrrec l’Arxiu era, alhora, l’oficial de la Secretaria . El primer procediment de provisió formal per a la plaça d’Arxiver-Bibliotecari, el trobem el 1906 . El 1929, el conserge Francisco de las Heras Somolinos tenia cura de la seva ordenació i conservació.

Fins a la implantació de la Generalitat de Catalunya, va ser la Diputació de Tarragona la que va liderar les principals iniciatives en matèria d’arxivística. Així, l’any 1945, amb els municipis de la seva demarcació coordinava activament l’elaboració d’un cens sobre documentació antiga dels municipis que es va realitzar a escala nacional , i el 1961, es proposava que instaurés un premi de 5.000.- pta. per a l’arxiu millor ordenat de la província , etc.

El 1964, sota la presidència d’Antoni Soler Morey, es va emprendre una nova reestructuració administrativa que va dotar l’Arxiu d’unes dependències que asseguraren la bona conservació de la documentació, una classificació orgànica-cronològica adequada per a la localització, i personal especialitzat per a la custòdia i el règim de consulta. El 1979, comptava amb 8.600 unitats documentals, horari obert al públic, i, àdhuc, servei de reprografia . L’any 1994, gairebé doblava aquest nombre d’unitats, i les disposava en més de 2.000 metres lineals de prestatgeria, etc . Actualment, a l’espai de l’Arxiu General, s’hi afegeixen diversos dipòsits de documentació compactada.

Per resolució de 22 de gener de 1997, s’adoptà l’acord de traslladar els fons documentals històrics i sense vigència administrativa (anteriors a l’any 1965), a les dependències compactades del Centre Cultural del carrer Santa Anna núm. 8, local que acull igualment el Museu d’Art Modern i la biblioteca auxiliar .

En virtut del darrer Reglament de l’Arxiu de la Diputació, aprovat el 5 de març de 2001, es redefineix tota l’estructura arxivística de la Corporació. L’Arxiu General, que depèn de Secretaria General a través de l’adjuntia de Governació-Patrimoni, conté l’Arxiu Administratiu i l’Arxiu Històric .

Actualment, l’Arxiu Històric custòdia uns 320 metres lineals de documentació que va des de 1822 a 1972, i compta amb tots els elements que garanteixen la conservació dels fons, horari obert al públic i serveis de reprografia i d’assessorament tècnic, històric i bibliogràfic .

Per a la descripció dels fons documentals que integren l’Arxiu General de la Diputació de Tarragona hem optat per tractar-los en dos blocs, en el primer seguirem l’estructura recomanada per la norma ISAD(G), vàlida com qualsevol altra, i que en el món de l’Arxivística s’està imposant com a norma general homologable. Amb això pretenem facilitar que el present treball estigui més a l’abast de la comunitat universal arxivística . De fet la pròpia inèrcia que arrosseguen els aires de renovació impulsats per aquesta norma consensuada, ja han donat els seus fruits en diverses aplicacions en arxius, àdhuc algun de Tarragona mateix.

1.1. Actes

Les actes d’una corporació són el document de dret administratiu que dona fe del desenvolupament de les sessions que aquella celebra, els assumptes que tracta i els acords que resol. Són la crònica viva de l’activitat d’una entitat.

Les dades mínimes que conté una acta com cal són: assistència dels integrants de l’òrgan col·legiat (consell, ple, comissió), ordre del dia (o en tot cas, assumptes per tractar), resolucions dels diferents assumptes, lloc i data. Així doncs, tots els assumptes (importants) de l’entitat han de passar per aquest procés, i els assumptes de l’entitat seran els concernents a les competències, facultats i atribucions que tingui, i per tant esdevenen un reflex fidel de la seva activitat i funcions.

La sèrie d’Actes comprèn des del 1836 fins al 1966. La diputació espanyola divideix les seves funcions administratives en el Ple i la Comissió de Govern (o Provincial, com es coneixien antigament), a més de les diverses comissions especials que en algun moment històric o circumstància política hagin hagut de crear-se. Aquesta pluralitat de sessions es reflecteix a les actes de la Diputació tarragonina. Dels 147 volums que componen la sèrie d’Actes, només 52 corresponen a convocatòries plenàries, i entre 1836 i 1966 s’intercala la resta, que es reparteix tal com exposem en el següent esquema:

Els acords plenaris, els de la Comissió de Govern i els de la Mixta de Reclutament coexistien a finals del segle XIX. Els dos primers s’aplegaven en un sol volum entre 1891 i 1906 (18 volums), i juntament amb els de la Comissió Mixta de Reclutament, entre 1897-1901 (5 volums). No va ser el cas de les actes de la Comissaria Delegada, ja que la Generalitat republicana substituí la Diputació entre 1932 i 1936; ni tampoc el de les de la Comissió Gestora, la qual començà actuant des de Castelló, poc abans d’entrar les tropes del general Franco a Tarragona, com una mena de Diputació a l’exili, i s'allargà fins a la meitat del segle XX.

A banda, cal comptar igualment les actes corresponents a les sessions de comissions, juntes o organismes autònoms impulsats per la Diputació, i, a partir de 1949, les d’aquelles seccions internes que celebraven les seves pròpies reunions de departament:

• Junta Provincial de Beneficencia (1849-1867), amb 5 volums
• Junta Provincial del Censo Electoral (1891-1919), amb 7 volums
• Servicio Nacional de Regiones Devastadas (1939-1950), amb 3 volums
• Comissions dels departaments de Beneficencia y Obras Sociales (9 volums), Educación, Deportes y Turismo (3), Gobierno (6), i Obras Públicas (6).

Resten, finalment, una quinzena de volums corresponents a comitès, consells i patronats, de molt diversa índole.

1.2. Agricultura

La secció d’Agricultura es compon de 27 capses, poc més del 0,6% del total de l’Arxiu Històric. La sèrie de Capses en quart s’inicia el 1880 amb la documentació corresponent a l’Estació Vitícola i Enològica i es clou el 1936. Hi ha documentació d’altres institucions agrícoles (la Càtedra Ambulant, l’Escola de Viticultura de Reus, la Granja Voramar d’Altafulla, etc.), i també n’hi ha d’avicultura i ramaderia. La sèrie de capses en foli (15 en total) s’inicia el 1888 i es clou l’any 1967. Conté documentació similar a l’anterior sèrie, a la qual n’afegeix de referent a la Granja Provincial (1951-1962) i el Servei Agropecuari Provincial (1964-1967).

1.3. Beneficència

Les 438 capses que integren aquesta secció constitueixen més del 10% del total de l’Arxiu Històric, i es distribueixen en tres sèries: la de Capses en quart, la de Capses en foli i la de “Malalts Mentals”. La primera conté 242 capses i abasta des de 1925 fins a 1966, i la segona en té 91 i ho fa des de 1870 fins a 1970. A les dues sèries hi consta, majoritàriament, documentació referent a l’Administració de més d’una trentena de centres sanitaris i assistencials de la província (dependents, administrats o subvencionats per la Diputació), comptes i expedients, d’asils, clíniques, dispensaris, hospitals, instituts d’assistència, patronats, sanatoris, etc.

La tercera sèrie rau a l’Arxiu Administratiu i comprèn una col·lecció d’informes de malalts mentals datats entre l’any 1915 i el 1992, amb un total de gairebé 7.000 dossiers; a més dels expedients personals dels acollits a la Beneficència, que comprenen un període que va del 1843 al 1992, etc. En total es comptabilitzen més de 19.000 expedients de caràcter personal, que per la seva pròpia naturalesa, de moment, no són consultables si no és pels mateixos interessats o tutors legals. Cal, en tot cas, l’autorització judicial, ja que les dades contingudes poden afectar terceres persones (articles 31-33 del Reglament de l’Arxiu de la Diputació de Tarragona i del Patrimoni Documental que l’integra).

1.4. Butlletí Oficial de la Província

En compliment d’una reial ordre, el Butlletí Oficial de la Província de Tarragona començà a publicar-se l’1 d’abril de 1834, editat per la Diputació i sota la responsabilitat del Govern Civil. De llavors ençà i fins als nostres dies, ha esdevingut l’instrument difusor de la legislació i de la normativa aplicable o de nova creació, actuant com a portaveu del govern de l’Estat, a més de donar publicitat a la informació i els decrets emesos per la Diputació. En aquest sentit, ha modificat sovint l’encapçalament, a mesura que passaven els diferents règims polítics. L’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona custodia (a la sala de consulta) els 183 volums que formen l'única sèrie de la secció, i que abasten des de 1857 fins a 1970, gairebé ininterrompudament, ja que manquen únicament els volums corresponents a 1866 i al primer semestre de 1870, a més dels primers 23 anys de Butlletí. La secció també inclou els 36 volums corresponents al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, entre 1931 i 1938. L’Arxiu General serva la continuació d’aquesta sèrie fins a l’actualitat.

1.5. Cadastre

És una de les tres seccions més petites de l’Arxiu Històric. En total són 18 capses on s’aplega aquella documentació que generà la confecció del cadastre de rústica, quan, entre 1952 i 1958, va esdevenir competència provincial cedida per l’Estat. L’Arxiu General conserva els plànols de 94 pobles (Catàleg 2, a. 2000).

1.6. Cens i eleccions

La secció de Cens i Eleccions es divideix en dues sèries: la de capses en foli i la de format en llibre. La primera aplega, en les seves 307 capses, la documentació remesa per les juntes electorals locals generada per la celebració dels diversos comicis que s’han produït: altes i baixes del cens electoral, inclusions, exclusions, escrutinis, comunicacions, oficis, etc. A la segona sèrie s’hi apleguen, relligats en 52 volums, els censos electorals oficials confegits els anys 1904, 1911, 1912, 1913, 1917, 1918, 1919, 1920, 1921, 1922, 1923, 1925, 1928, 1930, 1931, 1932, 1934, 1945, 1946, 1951 i 1955.

1.7. Cultura

La secció de Cultura integra l’antiga competència d’ensenyament, quan la detenien les autoritats provincials, raó per la qual s’inicia amb documentació d’Instrucción Pública, el 1860. La sèrie de capses en quart té 13 capses i arriba fins l’any 1933. La sèrie de capses en foli en té 38, i es compon de peticions de col·laboració i finançament, organització de certàmens culturals i artístics, concessió de beques i premis, etc. Abasta des de 1874 fins a 1969 i, d’ençà d’aquesta data, i fins l’actualitat, la documentació es conserva a l’Arxiu General.

1.8. Fundacions

A l’Arxiu Històric, aquesta secció es compon d’una única capsa, la corresponent al Patronat de l’Escola Taller d’Art (1946-1969).

1.9. Governació

La secció de Governació és l’espina dorsal del conjunt documental generat per la corporació provincial, ja que aquest departament va esdevenir, en els primers anys de la seva creació, la dependència administrativa que tramitava gairebé tots els assumptes no específics (econòmics, sanitaris, assistencials, culturals, etc.). Com a tal, és de les que custodia documentació més antiga (la sèrie de capses en quart, 98 capses, s’inicia l’any 1834, i la de capses en foli, 145 capses, el 1828), i que encara actualment segueix vigent, tot i haver delegat moltes de les competències en departaments que han anat sorgint a mesura que les necessitats així ho reclamaven. La diversitat temàtica dels expedients que componen aquesta secció és la més diversa de l’Arxiu: límits de la província (1834-1841), aranzels parroquials (1856), consums (1877), bagatges (1865-1892), personal, juntes d’auxili, exempcions fiscals, llegats, la Caixa d’Estalvis, patrimoni, certàmens, etc. També s’integra, en aquesta secció, la documentació produïda per la Comissaria Delegada de la Generalitat Republicana, implantada en lloc de la Diputació durant el període 1931-1938.

1.10. Intervenció

Aquesta secció es divideix en dues sèries: la de capses en foli, que s’inicia el 1863, amb 62 lligalls, i la de Pressupostos, que ho fa el 1863 i compta amb 432 capses (l’11’5% del total documental). En la primera hi tenen cabuda tots aquells expedients de caràcter econòmic i financer que giren al voltant d’assumptes de competència provincial: arbitris municipals, instrucció pública, exempcions per calamitats, amillaraments, etc., a més dels referents a l’administració econòmica de la mateixa Diputació: contingent provincial, recaptació fiscal, moratòries, hisenda, operacions creditícies i bancàries, etc. Destaquen, pel seu interès històric, els expedients d’exempció per calamitats públiques (per exemple, per la pedregada de 1915), o de concessió de crèdits en la immediata postguerra (Instituto de Crédito para la Reconstrucción Nacional, 1939-1940), etc. La sèrie de Pressupostos abasta tota la documentació referent al tràmit de confecció, aprovació i aplicació dels pressupostos de la corporació.

1.11. Obres Públiques

La secció més voluminosa de l’Arxiu Històric és Obres Públiques, amb quasi el 18% del total de la documentació, dividida en dues sèries: la de capses en quart (229 capses, des de 1857) i la de capses en foli (537 capses, d’ençà de 1861). Aquesta secció integra una sèrie de departaments relacionats amb la construcció d’edificis (construccions civils), carreteres (vies i obres) i urbanitzacions, sanejaments i xarxes d’abastament (enginyeria). S'hi troben els expedients de les diferents obres públiques en les quals ha intervingut la Diputació, tant des d’un punt de vista tècnic com assistencial o econòmic. Encara que la majoria d’aquests projectes d’obres es refereixen a vials (carreteres, camins veïnals, ponts, etc.), també n’hi ha alguns d’interessants sobre la Savinosa, la Casa de Beneficència, l’hotel Imperial Tarraco (1957-1963), el monument a Jaume I de Salou (1961), el monument a la batalla de l’Ebre de Tortosa (1964), la xarxa de biblioteques i d’escoles de la província, cementiris, hospitals, escorxadors, conducció d’aigües, etc. Destaquen amb llum pròpia els grans projectes d’urbanització integrals, com el Pla general de camins i carreteres de la Generalitat (1931-1938), o el Pla especial d’ordenació de la costa (1964), compost d’una quinzena d’unitats d’arxiu entre capses i carpetacis de plànols.

1.12. Presidència

Presidència es va crear, com a departament, a inicis del segle XX, i va començar a produir documentació a partir de l’any 1917. Tres són les principals tipologies documentals que s’hi poden trobar: la correspondència del president, els actes de protocol en què intervé i els decrets aprovats en cada mandat, d’acord amb la regulació administrativa que establí l’article 169 de la Llei de règim jurídic (BOPT, núm. 343, de 8 de desembre de 1952). Totes tres tipologies estan enquadrades en sengles sèries. La més gran aplega en 39 capses tota la correspondència i retalls de premsa d’interès corporatiu d’ençà de 1917. Després de la Guerra Civil es creà el departament adjunt de Protocol, que constitueix la segona sèrie de Presidència, i on es guarden tres capses amb documentació sobre els diferents actes celebrats en nom de la corporació. Finalment, la sèrie de Decrets aplega, en 32 capses, els decrets aprovats i els seus extractes, des de 1954. Els anys següents es troben dipositats a l’Arxiu General.

1.13. Quintes

Quintes també es divideix en les dues consabudes sèries de capses en quart (set capses, 1926-1974) i capses en foli (16 capses, 1885-1952). En la primera hi són els certificats de sou i pensions, i en la segona, els certificats d’inutilitat, per poblacions.

1.14. Registre General

Òbviament, aquesta secció aplega només els llibres de registre general d’entrada (primera sèrie) i de sortida (segona sèrie) de la corporació. La primera sèrie s’inicia l’any 1837, per bé que els 66 llibres de registre són ininterromputs des de 1867. La segona ho fa el 1866, té 72 capses i és gairebé seguida. A més dels registres generals, també incorpora, puntualment, els registres de certes dependències autònomes: Intervenció, Cens, Hisenda, Agricultura, Beneficència, Sanitat, Recaptació, Educació, Cadastre, Vies i Obres, Dipositaria, Arquitectura, Regiones Devastadas, etc. Els anys següents, i fins l’actualitat, es troben servats a l’Arxiu General.

1.15. Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones

El Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones (SNRDR) va ser creat pel Decret de 25 de març de 1938, per tal d’impulsar la reconstrucció del país després de la Guerra Civil. L’agost de 1939 va adquirir el rang de direcció general.

Aquest fons de l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona s’agrupa en 40 unitats d’instal·lació, ocupant un total de 6 metres lineals.

• Lligall núm. 1 (1939-1950). L’expedient general. En aquesta primera capsa es troba la documentació que va generar l’expedient de creació de la Subcomissió de Regiones Devastadas a la Província de Tarragona: cartes, circulars, comunicacions, oficis, informes, dictàmens, i, sobretot, còpia de les lleis, decrets i ordres referents a la creació i desenvolupament de l’organisme.
• Lligalls núm. 2-6. Expedients per pobles. És la documentació més interessant, ja que es compon dels expedients oberts a cada localitat sobre els danys causats durant la guerra, tot i que la majoria fan referència al període revolucionari d’ençà de 1936. A l’AHDT només hi ha un 60% del total de municipis de la demarcació.

L’expedient s’estructurava al voltant de tres elements:

1. Fitxa resum, on es feien constar dades tan interessants com ara el nombre d’habitants de la localitat —abans i després de la guerra—, el nombre d’edificis existents l’any 1936, el total d’edificis danyats o enderrocats, l’estimació de la valoració global d’aquests danys, etc.
2. Informe de l’alcalde sobre els danys causats a edificis oficials: ajuntament, escoles, oficines d’administració, etc.
3. Informe del rector sobre els danys causats a edificis de culte: església parroquial, rectoria, capelles, ermites, patrimoni moble —retaules, calzes, quadres—, etc. Aquests informes (en realitat impresos emplenats) també tenen el seu interès, perquè s'hi havia d’especificar la causa del dany (incendi, bombardeig, etc.), i detallar la valoració dels estralls consignats. En més d’un informe el rector s’estenia en sucosos detalls sobre les malvestats del període revolucionari.

• Lligalls núm. 7-38. Expedients particulars. Per a aquells casos concrets d’edificis esfondrats. El propietari hi adjuntava documents (instància, oficis), informes (expedits pel Col·legi d’Arquitectes), peritatges (dels danys), certificacions (de les destrosses, de bona conducta del sol·licitant, etc.) i projectes d’obra que l’organisme requeria per tirar endavant el tràmit. En aquestes capses és on hi ha l’únic material gràfic del fons, ja que és ple de plànols d’alçada d’edificis.
• Carpetes núm. 39-40. Correspondència diversa, bàsicament entre la Direcció General de Madrid i la Subcomissió de Tarragona, i entre aquesta darrera i els diferents ajuntaments de la demarcació. El format és de quartilla i la tipologia, un ofici o comunicació administrativa.

1.16. Urbanisme

És una de les seccions més petites de l’Arxiu. Compta amb 9 capses (1883-1984), amb expedients que fan referència als aspectes urbanístics vinculats a l’aplicació de mesures higièniques (1883-1953), el Pla comarcal Tarragona-Reus-Valls (1964) i documentació solta sobre un parell d’estudis municipals a la ciutat de Tarragona (1982-1984). Per la naturalesa dels primers expedients, bé es podria considerar una documentació d’interès sanitari, més que no pas urbanístic.

1.17. Diversa

La secció Diversa es va crear per aplegar-hi tota aquella documentació solta de difícil assignació en altres seccions. Són una dotzena de capses que abasten de 1822 a 1944, amb temes dispars com ara “Diversos documents adquirits després de 1997” (capsa núm. 1), “Comitè Regulador de la Farina Catalana” (núm. 2), factures, nòmines i correspondència de la Comissaria Delegada de la Generalitat (vuit capses, de 1937-1939), etc. Destaca, a la primera capsa, el document més antic de l’Arxiu: un imprès de 28 de novembre de 1822 a títol de carta oberta a Sa Majestat el Rei (Ferran VII) que signava el consistori del primer intent de Diputació durant el Trienni Liberal. El document va ser adquirit per compra. Així mateix, també cal destacar la capsa núm. 2 (“Associacions”), referida a la documentació que en el seu dia (1937) van enviar les associacions culturals i polítiques de la província per normalitzar el seu estatus legal davant de la Generalitat republicana.

1.18. Llibres administratius

Igual que l’anterior, aquesta secció es va formar aleatòriament, i aplega els gruixuts llibres administratius de diverses dependències de la corporació, amb dimensions que depassen les habituals del format foli. Les 276 unitats d’arxiu i les 1.156 d’instal·lació (volums) suposen el 6,45% de la documentació total de l’Arxiu Històric. Majoritàriament composta de llibres de comptabilitat, són dependències com ara dipositaria, intervenció o recaptació les que ocupen la quasi totalitat de la secció amb els seus volums. També hi són els d’Agricultura, Butlletí Oficial de la Província, Governació, Educació i Turisme, Quintes i Beneficència. Els de Quintes (33 volums, de 1840-59 i 1884-1907) revesteixen un especial interès perquè consignen el nombre i la identitat dels mossos quintats de cada població, i els de Beneficència (170 volums, amb les dates extremes 1853-1969), perquè alguns dels llibres no són comptables i sí de registre d’interns (expòsits, malalts, etc.).

El fenomen de la dispersió documental que pateixen els arxius del nostre país té el reflex, dins de l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona (AHDT), en un reduït fons de quatre volums que apleguen documentació corresponent a la Secuita (Tarragonès). El dipòsit d’aquest fons a la Diputació de Tarragona va arribar per correu vers l'octubre de 1960. Les gestions que posteriorment s’emprengueren per tal d’identificar l’emissor i les seves intencions van ser inútils.

La fitxa arxivística d’aquest fons és com segueix:

Aquest fons és d’un notable interès per conèixer la producció musical de mossèn Salvador Ritort i Faus i, per extensió, la musicologia religiosa de l’arquebisbat de Tarragona durant la primera meitat del segle XX.

El nombre de partitures que formen aquest fons és de 139, més 201 proves o esborranys de composició. Juntament amb la seva obra, també es guarden 48 manuscrits de partitures —on no consta l'autoria— i 122 còpies d'obres musicals de diversos compositors que pertanyien a l'arxiu particular d’aquest professor i músic de la Beneficència Provincial. La cronologia dels documents va de 1908 a 1955, i l’escriptura apareix en castellà o català, indistintament.

Instruments de descripció:

- Catàleg de partitures musicals de Mn. Salvador Ritort i Faus. Número 7 (any 2001).

Bibliografia:

- PEREA SIMÓN, EUGENI: “El fons musical de Mn. Salvador Ritort i Faus de l’Arxiu de la Diputació de Tarragona”, El Pont de Fusta (Vila-seca-Salou), 268 (juny 2002), p. 23.
- PEREA SIMÓN, EUGENI: “Mn. Salvador Ritort i Faus: un urgellenc il·lustre a l’arxidiòcesi de Tarragona”, Urtx (Tàrrega), 16 (2003), p. 259-262.

4.1. Fotografies de la Diputació de Tarragona

És un fons que ha estat generat pels òrgans de la Diputació en l’exercici de les seves competències i funcions, cosa que es fa palesa en la temàtica de les imatges que mostren: actes públics de molt diversa índole (inauguracions, condecoracions, homenatges, certàmens, etc.), amb el denominador comú d’haver estat promocionades per la corporació provincial, o d’haver comptat amb la seva assistència o participació.

Es tracta de 6.395 positius de procediment fotogràfic, comptant els pocs negatius que es conserven (285). Es tracta de positius en paper, en blanc i negre i color. Aquests últims es generalitzen progressivament a partir de la dècada dels anys setanta; a partir de 1975 passen a ser més nombroses que les de blanc i negre, i a ocupar la totalitat de la producció en els anys següents. Les primeres fotografies que apareixen en color corresponen a l’any 1963, i immortalitzen l’estand de la Diputació a la Fira de Mostres de Reus, amb data de 20 d’octubre. De mica en mica, van apareixent més fotografies en color: 13 el 1968, 8 el 1969, 40 el 1970, 39 el 1971, 18 el 1972, 17 el 1973, 60 el 1974, etc.

Les mides d’aquests documents fotogràfics són diverses. En els primers anys, majoritàries fan 8 x 15, però amb el pas del temps creix el format. En podem trobar de 13 x 18, 10 x 15, 15 x 20 (amb l’era del color), etc. En tot cas no n’hi ha cap de més petita de 6 x 11, ni de més gran de 20  x 30.

El fons abasta des de 1950 fins a 1985, i originàriament estava disposat en una dotzena d’arxivadors de 18 x 24 i 35 cm de llargària, d’acord amb el següent esquema:

*negatius.

Al fons de fotografies s’hi haurien d’afegir les 24 diapositives resultat de reproduccions fotogràfiques efectuades sobre material documental (per publicar o per particulars), de les qual l’Arxiu se’n reserva una còpia. La sèrie continua fins a l’actualitat a l’Arxiu General.

4.2. Col·lecció de fotomuntatges (postals, targetes, estampes, punts de lectura)

Els fotomuntatges impresos amb imatge són relativament pocs. Es procura anar adquirint col·leccions de postals de les poblacions de la província, sense presses ni voluntat exhaustiva. D’aquesta manera la col·lecció de postals antigues de Tarragona suma un total de 143 unitats, les targetes, 146, els cartells, 28, i els punts de lectura, 40.

4.3. Sèrie gràfica (plànols, mapes, cartells)

4.4. Audiovisuals (vídeos, CDs, DVDs)

Més neulit encara és el fons d’audiovisuals, on s’apleguen únicament 27 CDs i algun disquet o vídeo documental. Els CDs són de bancs de dades bibliogràfiques, o reportatges locals sobre la ciutat de Tarragona. No constitueix res que no pugui posseir ja qualsevol particular mínimament interessat.

Aquesta relació cronològica de presidents de la Diputació de Tarragona ha estat elaborada a partir de les llistes confegides al seu dia pels responsables de Protocol i de l’Arxiu, llistes que els presents autors han ratificat, comprovat i, en diversos casos, àdhuc corregit, mitjançant un pacient i exhaustiu repàs dels fons documentals pertinents (principalment, BOPT i Actes); i també s'ha comptat amb l’inestimable ajut del professor Antoni Jordà i Fernández.

Convé aclarir, de bell antuvi, que de 1835 a 1881 el president de la Diputació era el governador civil, circumstància que explica amb tot detall A. Jordà. En aquest període trobem intitulat el càrrec com a “Jefe Superior” (1822-1840), “Jefe Superior Político” (1841-1842), “Jefe Político” (1843-1847) i “Gobernador (civil)” (1848-1881). El 1881 la separació de funcions de cap del Govern Civil i de president de la Diputació es materialitza en dos càrrecs diferents. El president de la Diputació apareixerà sempre com a tal, llevat del període de la Comisaria Delegada de la Generalitat (1931-1937) i dels anys posteriors a la Guerra Civil, en què apareixerà definit com a “Comissari Delegat” i “Presidente de la Comisión Gestora”, respectivament.

En la llista següent hem preferit ometre els presidents accidentals, puix que aquesta naturalesa jurídica resulta excessivament reiterativa i intrascendent, transitòria. Així mateix, per tal de no complicar-ne la lectura, ometem fonts documentals i les dates de dies i mesos i ens limitem a la constatació de l’any.

NÒMINA DELS PRESIDENTS DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA