Exposició "Conflicte: processos i mirades" al CRAI del Campus Sescelades de treballs de l'alumnat d'Arts aplicades al mur

Fins al 10 d'abril es pot visitar l'exposició pictòria "Conflicte: processos i mirades" al CRAI del Campus Sescelades, amb treballs de l'alumnat d'Arts aplicades al mur a partir dels resultats de l'acord de col·laboració entre el Grau d'Educació Infantil de la URV i l'alumnat de 2n curs d'Arts aplicades al mur. 

El conflicte forma part de la condició humana. Sovint neix del dubte, d’aquell espai d’indeterminació on qualsevol decisió pot generar una nova tensió. 

Entre allò que volem i allò que fem, entre el que som i el que podríem arribar a ser, apareixen fractures íntimes, socials o generacionals que travessen la nostra experiència.  

Les obres reunides en aquesta exposició aborden diverses formes de conflicte: interior, familiar, corporal, social o existencial. Algunes parlen de repressió, d’autosabotatge o de censura; d’altres aborden la pèrdua, el dol, el pes de la història o la dificultat d’habitar el propi cos i la pròpia ment. Entre el que està viu i el que s’asseca, entre allò acabat i allò que encara es troba en procés, el conflicte es revela també com un espai de tensió però alhora de possibilitat: un lloc des d’on pensar-nos, qüestionar-nos i transformar-nos. 

Aquest projecte ha estat desenvolupat per l'alumnat del mòdul de Projecte Final de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona i alumnat de primer del grau en Educació ´Primària de la URV, sota la coordinació de l'Àlvar Calvet, Maite Serna i Núria Rion, professorat del CFGS d'Arts Aplicades al Mur amb el comissariat de la Dra. Ester Fabregat Molné des de l’assignatura d'Ensenyament i aprenentatge de l'educació musical, visual i plàstica I del Grau en Educació Primària de la Universitat Rovira i Virgili, establint un diàleg entre la pràctica artística i la mirada de la didàctica de l'expressió plàstica.

A continuació detallem les obres de cada autor/a:

Aina Ferrer
Mostra la dependència de l’ésser humà envers la tecnologia. Una figura humanoide penjada en una creu, es fusiona amb màquines; envoltada de cables i pantalles amb el missatge “WAKE UP”, simbolitza la sobre connexió i el control tecnològic, mentre una espiral final representa el consum infinit i la pèrdua d’energia.

Lucia Caño
Explora la tensió interior causada per reprimir allò que no deixem créixer, generant dubte i pèrdua personal. L’obra presenta un bosc fragmentat cobert per teles mòbils que simbolitzen la vacil·lació i les capes que amaguen el conflicte. En retirar-les, apareix un buit que representa el moment posterior, on alguna cosa s’ha trencat però encara ressona.

Lluïsa Rom 
Parteix de la imatge del “nus a l’estómac” com a metàfora física del conflicte. Aquest nus simbolitza aquella sensació que ofega i desestabilitza, que irromp en la quotidianitat i trenca l’equilibri aparent de la normalitat o del confort personal. 

Norma Pascual 
Reflexiona sobre l’autosabotatge i el conflicte amb un mateix. A través de la relació amb el propi reflex i amb la ment, posa en evidència com sovint som nosaltres mateixos qui generem o alimentem les nostres tensions internes.

Irene Yi Orti 
Aborda el conflicte intergeneracional a partir de la reinterpretació de La lletera de Vermeer, combinant elements clàssics amb objectes contemporanis com el menjar processat o el telèfon mòbil. Les parts inacabades de la figura corresponen al present, generant un contrast entre temps i llenguatges. L’adaptació a un llenguatge que no és propi esdevé aquí espai de tensió, però també d’aprenentatge i intercanvi entre generacions. 

Heura Martí
La seva obra parteix de la censura, entesa com un conflicte en si mateix. Aquesta censura neix sovint de tensions socials o ideològiques i, paradoxalment, genera nous conflictes i noves formes de resistència entre qui cerca un espai d’absoluta llibertat i aquell que creu posar ordre partint de l’autoritarisme armat. 

Rocío Romero 
Presenta un conflicte interior representat mitjançant la imatge d’un cor obert que deixa veure el seu interior. L’obra funciona com una mena d’autoretrat emocional que exposa la vulnerabilitat i les tensions íntimes de l’individu. 

Karm García 
Reflexiona sobre la sensació d’estar encadenat entre el que un voldria ser o fer i les imposicions de la vida. L’obra introdueix una lectura feminista a través de la figura històrica de la infanta Margarida d’Àustria, obligada a casar-se amb el seu oncle, l’emperador Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, i a procrear sense descans fins a la seva mort prematura als 21 anys. 

Erica Martínez 
Explora la recerca constant de l’equilibri i la pressió de l’autoexigència. A través d’una figura femenina amb braços multiplicats que s’expandeixen en diverses direccions, l’obra simbolitza la necessitat de sostenir simultàniament múltiples àmbits de la vida. El desig de tenir-ho tot controlat, ordenat i en equilibri es converteix, així, en una font de tensió i conflicte personal. 

Judith Navarro 
Planteja el fet de crear sense pauta ni estructura com un espai de llibertat. En oposició, la norma, l’ordre imposat o l’excés de control apareixen com a possibles generadors de conflicte. 

Lucía Valverde 
Aborda la dissolució d’un vincle familiar i el paisatge emocional que queda després del conflicte. Un espai abans ple de referències compartides es va diluint i deixa pas al silenci, a la distància i a una memòria que es va esborrant lentament. 

Abril Yerden 
Reflexiona sobre la dissociació entre cos i ment. El conflicte apareix en la distància entre el que volem fer i el que realment fem: senyals contradictòries, voluntats que no es poden materialitzar, desitjos de moviment que el cos no pot seguir. 

Marina Singleton 
Parteix de la reinterpretació de El matrimoni desigual de Vasili Pukirev per abordar el conflicte de l’arravatament de la joventut. L’obra se centra en el rostre d’una jove, la seva expressió de vulnerabilitat contrasta amb elements vinculats a la infància, generant una tensió entre innocència i realitat. A través d’aquest contrast simbòlic, posa en evidència com determinades pressions socials obliguen a créixer abans d’hora i a assumir experiències per a les quals no s’està preparat. La peça convida a reflexionar sobre una problemàtica sovint normalitzada però profundament conflictiva. 

Ruth Cano 
Explora un conflicte íntim i familiar, on les tensions personals es barregen amb els vincles afectius i les emocions compartides. 

Lídia Pérez 
Parteix d’un conflicte profundament personal relacionat amb l’eutanàsia i la mort d’una mascota. L’obra posa en relleu el dilema entre allò que voldríem fer i allò que sabem que cal fer, així com el dolor i el procés de dol que en deriva.