Reflexions del professorat: El disseny com a patrimoni: memòria, cultura i identitat

El disseny gràfic a les comarques de Tarragona amaga un patrimoni visual ric i sovint desconegut. Des de la postguerra fins a la democràcia, creadors com Vidal de Blas “Guigui” han deixat empremta amb obres que no només expressen estètica, sinó també història, societat i cultura. Preservar aquest llegat és reivindicar la memòria visual del territori i reconèixer el valor del disseny com a cultura i identitat col·lectiva.

Tenim molta sort que la Rosa (Tin) Fonts és professora a l’EADTarragona des de fa més de 30 anys, on imparteix docència a l’àrea de disseny, ha dedicat gran part de la seva trajectòria a la recerca del patrimoni gràfic del territori i ens ha regalat un text a partir de la seva tesi doctoral.

En els darrers anys, la recerca que he dut a terme sobre el valor històric, gràfic i visual del disseny a les comarques de Tarragona —des de la postguerra fins a la democràcia— ha permès revelar un panorama creatiu sovint ignorat. En aquest procés d’estudi, es fa evident que, més enllà dels grans centres com Barcelona, existeix un patrimoni gràfic dispers, silenciós i escassament reconegut, però extraordinàriament ric i significatiu.

Aquest patrimoni parla no només de formes i estètiques, sinó també de la societat, de la política, de la cultura i, sobretot, de les persones que van fer del disseny una eina de comunicació i d’expressió, fins i tot en contextos adversos. El treball de camp per a la tesi va ser, en molts sentits, un viatge en el temps i pel territori: vaig recórrer arxius, vaig entrevistar dissenyadors i dissenyadores, familiars d’autors i autores, i vaig examinar cartells, programes de festa major, publicacions, identitats gràfiques i multitud de testimonis visuals que conformen el teixit gràfic del nostre entorn.

A partir d’aquesta experiència, crec fermament en la necessitat de donar veu i forma a un relat que sovint queda fragmentat o invisibilitzat. Per això avui voldria posar el focus en una dimensió fonamental: la del disseny com a patrimoni. Un patrimoni que no és només objecte de conservació, sinó també instrument de transmissió cultural i eina per a la construcció d’una consciència històrica compartida.

El disseny no només interpreta el present: també dona forma a la memòria i projecta futurs possibles. Preservar el patrimoni gràfic és, per tant, un acte de justícia cultural i un exercici de responsabilitat col·lectiva.

És des d’aquest marc conceptual que podem entendre millor la importància d’iniciatives de preservació i de donació de fons gràfics, com el cas que presentem tot seguit.

El cas Guigui — Arxiu de la Diputació de Tarragona

El disseny gràfic és molt més que forma: és memòria, cultura i identitat. Aquesta dimensió patrimonial també ens permet retre homenatge als dissenyadors i dissenyadores que, des del silenci o des de la resistència, van contribuir a la construcció de la nostra identitat visual. És en aquest paisatge de creativitats sovint invisibilitzades que la figura i la mirada de Vidal de Blas “Guigui” adquireixen un relleu particular.

L’obra gràfica de Vidal de Blas Palau, “Guigui” (1946–2008), constitueix un recorregut intens per la memòria visual de Tarragona i les seves comarques, des de la dècada dels seixanta fins a la consolidació democràtica. La seva producció, desenvolupada al llarg de més de quatre dècades —des dels seixanta fins a la seva mort—, combina sensibilitat artística, compromís amb la professió de grafista i una mirada profundament personal. La seva manera de ser i de viure el situava com un outsider dins la societat provinciana tarragonina d’aquells anys: lluny d’adaptar-se a les normes, Guigui va optar per habitar la perifèria d’aquella realitat conservadora. La seva actitud avantguardista i el seu sistema de treball com a grafista freelance —que va mantenir durant la major part de la seva vida professional— van reforçar tant la seva autonomia com la seva llibertat creativa.

Amb un llenguatge plàstic propi i una notable capacitat per captar atmosferes i situacions, Guigui converteix escenes quotidianes, paisatges urbans i moments clau de transformació en testimonis gràfics que expliquen una època i la manera de viure-la. Amb aquest conjunt d’aportacions, deixa un llegat d’un gran valor documental i cultural, que avui podem estudiar i contextualitzar gràcies també a la generositat de la seva família —els seus germans Pierre i Carmina Vidal de Blas—, que van donar el fons a la institució pública.

En aquest mateix procés de preservació i estudi, resulta imprescindible reconèixer la feina de l’Arxiu de la Diputació de Tarragona i del seu responsable, l’arxiver i gestor documental Sergi Borrallo, per la iniciativa, la cura i la catalogació rigorosa de l’obra de Vidal de Blas “Guigui”. Gràcies a aquesta tasca de preservació, el llegat gràfic de Guigui es manté accessible, ordenat i protegit, contribuint decisivament a la seva difusió i al seu reconeixement com a patrimoni cultural del territori.

Entendre el valor històric i visual del disseny local és un acte de responsabilitat cultural. Preservar, investigar i difondre el disseny gràfic del nostre territori és, alhora, defensar qui som i projectar qui volem ser. El patrimoni gràfic és un relat viu: un relat que es respira als carrers, en rètols, tipografies, impresos, cartells, embolcalls i publicacions. No és només una memòria material, sinó també la història de dissenyadors i dissenyadores, i de projectes personals i professionals que han contribuït a construir identitats col·lectives i a donar forma al nostre paisatge visual.

El disseny no només interpreta el present: també dona forma a la memòria i anticipa futurs possibles. Per això, preservar el patrimoni gràfic és un acte de justícia cultural i un compromís amb la continuïtat i la lectura crítica del nostre passat visual. Reivindicar aquest patrimoni és, en definitiva, reivindicar el disseny com a cultura, com a document i com a memòria activa.

Aquesta tasca de preservació i recerca no pot recaure només en iniciatives individuals. Requereix el compromís ferm d’institucions, arxius i administracions locals, que han de garantir la conservació, l’estudi i la difusió d’aquest llegat.

La recerca que presento aquí és un pas més per entendre el valor històric i visual del disseny a les comarques de Tarragona; no pretén tancar cap qüestió, sinó obrir-ne de noves. És, sobretot, una invitació a continuar explorant un patrimoni que segueix creixent i revelant-se.

Per a una anàlisi més extensa i detallada d’aquest marc, es pot consultar la meva tesi doctoral “Valor històric-gràfic-visual del disseny gràfic a les comarques de Tarragona. Postguerra, transició i democràcia”, disponible al repositori institucional de la Universitat de Barcelona.

Tin Fonts Forcadell
Professora EADTarragona
Col·legiada núm. 466 / Col·legi Ofcial de Disseny Gràfc de Catalunya
Correu electrònic: rfonts@dipta.cat